24/08/2026
El papel de las herramientas paleolíticas en caliza de Bolomor.
Written on The Edge: Identifying Use-Wear on limestone knapped tolos. Journal of Archaeological Science: Reports 71 (2026) 105694.
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2352409X2600129X
Laura Hortelano y Paula Jardon, del equipo de Bolomor han publicado en la revista Journal of Archaeological Science: Reports, de la editorial Elsevier, un estudio reciente centrado en las calizas de la Cova del Bolomor. Un material muy común pero a menudo ignorado y clave para entender el Pleistoceno medio. La caliza forma parte esencial de la vida cotidiana de las sociedades paleolíticas, pero durante años se ha relegado frente al sílex.
Las investigadoras, por entender cómo se utilizaban estas herramientas, han optado por la arqueología experimental: reproducirlas y utilizarlas en actividades reales. Han cortado plantas, trabajado madera, procesado animales y manipulado pieles con herramientas de caliza y sílex, observando las marcas que se generan. Este enfoque traceológico permite interpretar el pasado a partir de las trazas microscópicas.
Cuando una herramienta de calcaría se utiliza, su superficie se transforma y muestra un desgaste rápido, marcas y estrías abundantes, lo que facilita la identificación de las actividades realizadas. No siempre es útil la calcaría, se desgasta rápidamente y pierde el corte en poco tiempo frente a materiales duros; es un material para resolver necesidades inmediatas, ideal para trabajos rápidos e intensivos, donde la rapidez y la disponibilidad son lo más importante.
Los resultados muestran que los humanos prehistóricos no elegían materiales al azar y que sabían perfectamente qué hacían: buscaban la materia prima según la función, lo que indica un buen conocimiento de los recursos disponibles y una tecnología flexible, adaptada a cada situación. En definitiva, la investigación demuestra que la tecnología de nuestros antepasados era muy inteligente y diversa de lo que imaginamos. Y que, a veces, las “piedras comunes” también tienen cosas que contar dentro del proceso de la evolución humana.
El paper de les eines paleolitiques de Bolomor el.laborades en calcaría.
Laura Hortelano i Paula Jardon, de l'equip de Bolomor han publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, de l’editorial Elsevier, un estudi recent centrat en en les calcaries de la Cova del Bolomor. Un material molt comú però sovint ignorat i clau per entendre el Plistocè mitjà. La calcària forma part essencial de la vida quotidiana de les societats paleolitiques, però durant anys hem mirat sobretot el sílex.
Les investigadores, per entendre com s’utilitzaven aquestes eines, han optat per l’arqueologia experimental: reproduir-les i utilitzar-les en activitats reals. Han tallat plantes, treballat fusta, processat animals i manipulat pells amb eines de calcària i sílex, observant les marques que es generen. Aquest enfocament traceològic permet interpretar el passat a partir de les traces microscòpiques.
Quan una eina de calcaría s’utilitza, la seua superfície es transforma i mostra: desgast ràpid, marques i estries abundants, la qual cosa facilita la identificació de les activitats realitzades. No sempre es útil la calcaría, es desgasta ràpidament i perd el tall en poc temps front materials durs; es un materil per a resoldre necessitats immediates, ideal per a treballs ràpids i intensius, on la rapidesa i la disponibilitat són el més important.
Els resultats mostren que els humans prehistòrics no triaven materials a l’atzar i que sabien perfectament què feien: triaven la matèria primera segons la funció, cosa que indica un bon coneixement dels recursos disponibles i una tecnologia flexible, adaptada a cada situació. En definitiva, la investigació demostra que la tecnologia dels nostres avantpassats era molt intel•ligent i diversa del que imaginem. I que, de vegades, les pedres comunes també tenen coses a explicar dins del procés de l'evolució humana.