18/09/2026
Abans dels comptadors hi havia les plomes d'aigua.
Durant gairebé un segle, el subministrament d'aigua a Manresa es va regular mitjançant les anomenades plomes d'aigua, una unitat de mesura del cabal hidràulic. Cada ploma equivalia a 0,028 litres per segon, és a dir, uns 2.468 litres al dia.
Aquest sistema es va implantar a mitjan segle XIX amb la construcció dels Dipòsits Vells i la xarxa de distribució de l'aigua de la Séquia. L'aigua arribava de manera contínua als habitatges i s'emmagatzemava en dipòsits situats a la part superior dels edificis, garantint així el subministrament diari.
Per finançar la construcció dels dipòsits i la xarxa de distribució, l'Ajuntament de Manresa va posar a la venda els drets d'ús de l'aigua, expressats en plomes.
No va ser fins als anys cinquanta del segle XX que aquest sistema va començar a ser substituït pels comptadors, que permetien mesurar amb precisió el consum real de cada habitatge.