Centre de Geologia de Menorca

30/08/2026

🌊📐 S'Arenal d'en Castell: La geometria de la terra al Triàsic mitjà

A l’extrem occidental de s’Arenal d’en Castell, el promontori que tanca la cala amaga un dels indrets més espectaculars de Menorca per entendre la geologia del Triàsic mitjà. En aquest punt, la roca no es presenta de forma horitzontal ni tranquil·la, sinó intensament replegada per antigues forces tectòniques.

Què fa tan especial aquest aflorament?

🔺 Els plecs "chevron": Les calcàries finament estratificades d'aquest promontori mostren un plegament molt agut conegut com a chevron. A diferència dels plecs habituals, on les corbes són arrodonides o suaus, en els chevron la zona de major curvatura (la xarnera) forma angles completament punxeguts.

🌾 El secret de les margues: Perquè una roca tan dura com la calcària es pugui doblegar d'aquesta manera sense trencar-se, cal plasticitat. Aquesta plasticitat la van aportar les capes primes de margues intercalades entre les calcàries, que van actuar com a "lubricant" estructural durant el plegament.

🔍 Detalls a la roca: Si observem aquests blocs de prop, hi podem identificar traces de bioturbació (activitat d'organismes en el sediment original), nòduls de sílex i restes fòssils a la part mitjana de la sèrie geològica.

Un racó imprescindible per recordar que el paisatge que avui gaudim és el resultat d'un món en constant moviment i transformació. ✨

26/08/2026

El Myotragus balearicus fue un caprino único de las Islas Baleares que evolucionó con ojos frontales, ya que la ausencia de depredadores eliminó la necesidad de una visión periférica. Su comportamiento era extremadamente lento y carecía de mecanismos de defensa naturales debido a este aislamiento insular. Lamentablemente, la escasez de recursos y la llegada de los primeros humanos hace unos 5.000 años sellaron su destino. Al ser una presa fácil y lenta, su población sufrió un impacto severo que la llevó a la extinción.

El Myotragus balearicus habitó de forma exclusiva en las islas Gimnesias (el subarchipiélago norte de las islas Baleares). Su presencia está confirmada y documentada en las siguientes islas:

Mallorca: La isla principal donde se han encontrado los mayores yacimientos y cuevas con restos óseos.

Menorca: Isla en la que también prosperó, conectada históricamente a Mallorca en épocas de glaciación.

Cabrera: El pequeño islote al sur de Mallorca que formaba parte de la misma masa terrestre móvil.

Dragonera: Situada al oeste de Mallorca, donde también se han hallado registros de la especie.

El misterio de las islas Pitiusas (Ibiza y Formentera)

El Myotragus balearicus nunca habitó en Ibiza ni en Formentera. Esto se debe a razones geográficas y evolutivas:

Aislamiento profundo: Durante la crisis salina del Mesiniense (cuando el Mediterráneo se secó y los ancestros colonizaron las islas), Mallorca y Menorca quedaron unidas entre sí, pero completamente separadas de Ibiza y Formentera por profundos canales marinos.

Fauna sin mamíferos: Debido a este bloqueo marítimo, las Pitiusas desarrollaron un ecosistema totalmente distinto. Estaba dominado por aves y reptiles (como las lagartijas endémicas) y carecía por completo de mamíferos terrestres hasta la llegada del ser humano.
Iberian Wildlife Return

24/08/2026

🪨 ¿Qué ocurre cuando una sociedad necesita cada vez más geólogos, pero cada vez hay menos?

EL PAÍS aborda hoy una realidad que nos preocupa profundamente: España está perdiendo vocaciones y profesionales de la Geología, justo cuando el conocimiento del territorio resulta imprescindible para prevenir riesgos naturales, gestionar recursos y tomar mejores decisiones.

Desde AEPECT insistimos en la importancia de acercar las Ciencias de la Tierra a las aulas y de despertar nuevas vocaciones científicas. Porque comprender la Tierra no es solo conocer nuestro planeta: es también una cuestión de seguridad, sostenibilidad y futuro. 🌍

📖 Os recomendamos la lectura del artículo completo de EL PAÍS:

https://elpais.com/educacion/2026-08-24/espana-se-queda-sin-geologos-sin-ellos-no-podemos-salvar-vidas-ni-ahorrar-dinero-publico.html

23/08/2026

21/08/2026

🎙️ Avui emetem en directe des del Centre de Geologia de Menorca!

Amb motiu de les festes de Sant Bartomeu, l'equip de Radio Menorca SER (95.7 FM) s'ha desplaçat fins a Ferreries per realitzar un programa especial de Hoy por Hoy Menorca en directe des de la nostra seu. 🐴🪨

De 12:20 h a 14:00 h parlem de festa, tradició, patrimoni i ciència, rodejats per les exposicions del Centre de Geologia i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Ferreries.

📻 Podeu seguir la retransmissió a la 95.7 FM, a radiomenorca.com o a través de les aplicacions mòbils de la Cadena SER.

Bones festes de Sant Bartomeu a tots i totes! 🎉

16/08/2026

🏞️ La Mola de Fornells: Un llibre de geologia obert al nord de Menorca
Sovint la contemplem com el gran guaita de la badia de Fornells, però la Mola és un dels testimonis més rics i complexos de la Tramuntana menorquina. A diferència de les calcàries més joves del Migjorn, aquí ens trobem davant un mosaic rocallós antic esculpit per la mar i la pluja.
Quines són les claus de la seva història geològica?

📜 1. Milions d'anys d'història estratigràfica: La Mola està constituïda principalment per dolomies i margues del Juràssic (de fa entre 150 i 180 milions d'anys) i materials del Cretaci. Al cap de Fornells, la presència de fòssils va ser precisament la clau que va permetre als geòlegs datar amb precisió aquestes roques. Sobre tot aquest conjunt antic, hi descansen horitzontalment sediments molt més recents del Pliocè o Quaternari.

🔪 2. Carst en superfície: Els rasclers: L'acció de l'aigua de pluja sobre la dolomia no només actua cap a l'interior, sinó que transforma la superfície. El resultat és un paisatge càrstic espectacular on destaquen els rasclers (o lapiaz), formes de la roca amb crestes punxegudes i canals erosionats.

🌊 3. L'esculpit litoral i el carst marí: A la base dels penya-segats, la força mecànica de les onades es combina amb la dissolució de l'aigua dolça carregada de CO2 que circula per les esquerdes. Aquest procés ha generat cavitats marines a la línia de la mar —entre les quals destaca la cova Polida, la més extensa de la regió de Tramuntana— així com la presència d'espeleotemes a l'interior del rocam.

Aquest contrast de materials, edats i formes d'erosió fa de la Mola de Fornells un punt clau per entendre com s'ha configurat el paisatge del nord de la nostra illa. Mar i roca en perfecta harmonia!

09/08/2026

🏞️ Més enllà del paisatge: Quina és la vertadera història geològica del Barranc d’Algendar?

Tothom coneix el Barranc d’Algendar per les seves parets monumentals de prop de 80 metres d'alçària, però la seva formació és molt més complexa que el simple frec d'un torrent sobre la pedra.
És el resultat d'una combinació geològica fascinant de tectònica, canvis en el nivell del mar i dissolució càrstica!
Quines són les claus de la seva evolució?

🐚 Un passat marí i tropical: Les parets de marès (calcàries) es van dipositar fa entre 5 i 11 milions d'anys (Miocè), quan Menorca estava coberta per un mar càlid i poc profund. A la roca s'hi observen nombrosos fòssils d'eriçons de mar i galeries de bioturbació (activitat biològica fossilitzada en el sediment).

📐 Tectònica i fractures: Durant el final del Neogen i el Quaternari, el sud de Menorca es va plegar formant una estructura en "volta" (anticlinal). Aquesta tensió va esquerdar la roca, marcant les línies de feblesa per on encaixaria la xarxa de drenatge.

⛏️ La gran incisió del Quaternari: Durant les glaciacions, el nivell del mar va baixar dràsticament a tot el món. Això va augmentar el pendent dels torrents, donant-los una força erosiva enorme per tallar el terreny fins a la profunditat actual.

🕳️ Càrst, dolines i terra rossa: L'aigua de pluja dissol la calcària, creant coves subterrànies. Quan el sostre d'aquestes cavitats col·lapsa, es generen dolines que eixamplen la vall. Com a residu d'aquesta dissolució s'acumula la característica terra rossa.

💧 Connexió amb l'aqüífer: Com que el barranc va excavar tan profundament, va arribar a intersecar el nivell freàtic de l'aqüífer de Migjorn. És per això que hi afloren fonts i manté un cabal continu durant tot l'any.

Conèixer la geologia ens ajuda a entendre la vertadera dimensió del nostre paisatge. Quina d'aquestes dades t'ha sorprès més?

04/08/2026

💧Geologia i aigua

L’aigua i la geologia mantenen una estreta relació, especialment a Menorca, on gairebé tota l'aigua que consumim prové dels aqüífers.

🔍 Els aqüífers són formacions de roques i sediments on l’aigua que s’infiltra s’hi pot moure. Com que pertanyen al domini de l’ocult, històricament han estat objecte de nombroses llegendes. A Menorca, per exemple, s’ha arribat a dir que la nostra aigua prové dels Pirineus o, més recentment, que és aigua fòssil. Tots ells són mites rotundament falsos. ❌

Aquesta invisibilitat, però, ha conduït a una perillosa despreocupació pel seu estat. Imagineu-vos quina seria la reacció de la societat si el nivell d'un embassament baixés 30 metres! ⚠️ Doncs això mateix és el que ha passat amb alguns nivells de l’aqüífer de s’Albaida en les darreres dècades, però com que no ho veiem, no genera alarma.

🌊 Al de Migjorn, una part de l’aigua dolça ha estat reemplaçada per aigua de la mar, motiu pel qual els nivells no han caigut d’una manera tan escandalosa, però el deteriorament que això suposa a l'aqüífer és igualment molt preocupant.

💎 Els aqüífers guarden el tresor més silenciós de Menorca. És evident que la seva invisibilitat ens ha empès a descuidar-los, però la urgència de la situació actual ens obliga a obrir els ulls. 👀 Revertir aquestes tendències tan greus i protegir les reserves subterrànies demana, avui més que mai, l'esforç compartit de tota la societat.

📸 Les basses de Lloriac mantenen un nivell d’aigua a l’hivern, en bona part gràcies a la presència d’un petit aqüífer que aflora i es fa visible en superfície (fotografia de Marina Febrer).

28/07/2026

🏔️ Cala Alcaufar: molt més que una cala, una finestra a la geologia del Migjorn
Quan pensam en el sud de Menorca, sovint imaginam una plataforma homogènia de marès. Tanmateix, una mirada detallada a la costa d'Alcaufar (Sant Lluís) ens revela una història sedimentària i ambiental fascinant que data de milions d'anys enrere.
🌊 Com es va formar la cala?
L'origen geomorfològic d'aquesta entalladura litoral està íntimament lligat a l'acció d'un antic torrent. En temps passats, amb un cabal molt més enèrgic de l'actual, la xarxa fluvial va excavar en les febleses del rocam. Aquest procés, combinat amb la dissolució càrstica i el retrocés dels penya-segats pel col·lapse de coves litorals, va anar modelat la morfologia fins a la que avui coneixem.
🔍 Els secrets geològics de l'entorn d'Alcaufar
• Talussos d'escull i marès: La disposició en capes o estrats plano-paral·lels que s'observen a la cala, al caló Roig i davall la torre d'Alcaufar corresponen als talussos d'antics esculls miocènics. Aquelles arenes formades per la destrucció i erosió de closques d’organismes es van consolidar amb el temps fins a formar el marès.
• El nucli de l'escull (Pedra Viva): Just a la part alta del promontori on s'assenta la torre d'Alcaufar, la línia paral·lela dels estrats es perd. Aquest rocam massís s’ha relacionat amb les bioconstruccions originals de l'escull (pedra viva), on molts éssers vius creixien uns sobre els altres. Als mateixos blocs de la torre encara hi podem identificar empremtes de coralls fòssils.
• L'Illot des Torn i la dinàmica erosiva: L'emblemàtic arc central de l'illot marca un punt de feblesa estructural (fractures) eixamplat per l'embat continu de les onades. Aquest fenomen reflecteix l'evolució contínua de la nostra costa: coves que s'amplien, arcs que es formen i sostres que acaben col·lapsant per donar pas a nous illots i entrants de mar.
• Descàrrega d'aigua dolça: L'aflorament d'aigua dolça a la mateixa platja palesa la naturalesa càrstica i permeable de les calcàries del Migjorn, que actuen com a un gran aqüífer interconnectat amb el mar.
⚠️ Recorda: Els fòssils formen part del patrimoni geològic i col·lectiu de Menorca. Si en trobes algun durant la teva caminada, observa'l, fotagrafia'l, però deixa'l al seu lloc per tal que tothom en pugui continuar gaudint!

21/07/2026

Ciència i Paisatge al Cap de Favàritx: la història de la Menorca fosca

Des del Centre de Geologia us convidem a descobrir el Cap de Favàritx des d'una perspectiva diferent: la de la seva riquesa geològica. Tot i que el far de línies espirals de 1922 és el gran reclam visual, el vertader tresor d'aquest indret es troba davall els nostres peus.

Aquest sector del nord-est de l'illa representa un dels afloraments més potents del Carbonífer a les Balears. Les anomenades "lloselles" i els gresos van ser sedimentats a partir d'antics corrents de terbolesa marins profunds, que posteriorment van ser sotmesos a grans pressions tectòniques durant les orogènies. Els plegaments, les falles i les característiques vetes de quars hidrotermal blanc ens narren aquest passat de col·lisió continental.

A més, la naturalesa impermeable d'aquestes roques fosques permet l'existència d'estructures geomorfològiques tan singulars com el Cós des Síndic, una llacuna temporal de gran valor ecològic que depèn directament de la litologia local.

Conèixer la geologia de Favàritx és clau per entendre l'origen de la Tramuntana menorquina i la distribució de la seva flora endèmica, fortament lligada a la química d'aquests sòls
paleozoics.