Centre de Geologia de Menorca

07/10/2026

📚 La geologia: El primer capítol de la història de Menorca

Heu parat atenció a com comencen la majoria de llibres i publicacions sobre la història de Menorca?
Pràcticament tots dediquen el seu primer capítol a la geologia de l'illa. I no és cap casualitat: abans que s'hi desenvolupés la història humana, les roques, el relleu i els aqüífers ja estaven dibuixant les regles del joc.

Ahir vam visitar l'escola d'adults CEPA Joan Mir i Mir de Maó per impartir una sessió sobre la història geològica de Menorca, integrada precisament dins del seu curs d'Història de Menorca.

Durant la classe vam analitzar com la naturalesa del rocam ha condicionat directament:

🏛️ Els materials de construcció: Des de la pedra en sec fins a l'ús del marès.

💧 L'aigua i l'agricultura: La formació d'aqüífers i la distribució dels sòls més fèrtils.

🗺️ El territori: Com l'orografia i la línia de costa van determinar els primers assentaments humans i les vies de comunicació.

Moltíssimes gràcies a l'alumnat i a l'equip docent del CEPA Joan Mir i Mir per la seva acollida, el seu interès i per fer d'aquesta sessió un debat tan enriquidor! 🪨✨

06/10/2026

05/10/2026

03/10/2026

📸 "Flors de pedra": Quan la mineralogia es converteix en art

Aquesta espectacular imatge de Miquel Pons Cunill, titulada Flors de pedra, va ser una de les fotografies finalistes del IV Concurs de Fotografia Geològica organitzat pel Centre de Geologia de Menorca.

Més enllà de la seva bellesa visual, quina és l'explicació geològica darrere d'aquestes "flors"?

💧 L'aigua com a arquitecta: Aquestes estructures minerals es formen a partir de l'aigua que circula per cavitats o escletxes de les roques duent minerals dissolts. Quan l'aigua es troba en repòs o es va evaporant lentament, els minerals
comencen a dipositar-se i cristal·litzar.

💎 El miracle de la cristal·lització: El desenvolupament d'aquests cristalls i la forma que adopten —amb estructures agudes que recorden els pètals d'una flor— depenen directament de factors com la temperatura, la pressió, la composició química de l'aigua i, sobretot, del pas del temps.

🪨 Un exemple de mineralogia: Aquest fenomen és un exemple magnífic de com els minerals poden créixer en capes i adoptar hàbits geomètrics molt diversos, mostrant el paper essencial que juga l'aigua en la formació i transformació de la matèria mineral.

29/09/2026

Compartim l'entrevista del Diari Menorca al geòleg i expert en patrimoni geològic Manu Monge-Ganuzas (CPG-SGE) sobre la relació entre els processos geodinàmics i la geodiversitat.

Us recordam que en Manu Monge-Ganuzas participarà com a ponent a la celebració del Dia Internacional de la Geodiversitat aquest divendres 2 d'octubre a les 19:00 h a la Sala d'Actes del Consell Insular de Menorca (Maó), on ens parlarà de «La geodiversitat al nostre abast».

ℹ️ L'activitat és gratuïta i d'accés lliure fins a completar l'aforament.

L’Illa celebra aquest divendres i dissabte el Dia internacional de la diversitat geològica amb entrevistes a experts i dues excursions.
👉 https://mrf.lu/2dFMJ

26/09/2026

Punta Nati: Un mosaic de 175 milions d'anys

A primera vista, la plataforma de Punta Nati pot semblar un terreny homogeni, planer i eixut, però sota aquesta aparent monotonia s'hi amaga una de les històries geològiques més riques i complexes de Menorca.

Quines són les claus per entendre el seu paisatge?

🕳️ Un salt en el temps de 150 milions d'anys: A Punta Nati es pot trepitjar el límit exacte entre les roques grises del Juràssic (fa ~175 Ma) i les roques blanques del Miocè (fa ~5 Ma). Aquest contacte representa un buit enorme en el registre geològic entre dos mons completament diferents.

💥 Dolomies i tectònica alpina: Les roques grises de la base són dolomies juràssiques. Originàriament eren calcàries marítimes que, en quedar soterrades, van intercanviar calci per magnesi, un procés que va fer perdre volum a la roca i va esborrar la majoria de fòssils. La seva inclinació i les nombroses falles de la zona són el testimoni directe de la col·lisió entre les plaques d'Àfrica i Euràsia durant l'orogènia Alpina.

🌊 Conglomerats i torrents antics: Entre el Juràssic i el Miocè, l'erosió de les primeres muntanyes va generar rius enèrgics que van dipositar conglomerats. Molts d'aquests còdols presenten forats fets per dàtils de mar (organismes litòfags), la qual cosa demostra que van ser finalment dipositats en un ambient marí.

🐚 Esculls tropicals i marès (Miocè): A finals del Miocè, un increment de la temperatura i aigües clares i pobres en nutrients van permetre el desenvolupament de complexos escullosos de coralls i algues calcàries. Estructures com la de Son Angladó formen la resistent penya viva, envoltada per la sedimentació d’arenes calcàries que van donar lloc al marès.

💨 Modelat càrstic i bufadors: L'acció contínua del vent de tramuntana, el salnitre i la dissolució de la roca calcària han esculpit un relleu càrstic rasat. Als penya-segats, les fractures verticals de la roca formen els característics bufadors, escletxes per on l'aigua i l'aire surten expulsats a gran pressió durant els temporals marins.
Un exemple perfecte de com la geologia explica l'origen de la nostra costa! 🌊✨

FOTOGRAFIA: RAMÓN SILVELA

15/09/2026

🌋 Cala Pregonda: Volcans, dacites i el secret de la seva arena daurada

Cala Pregonda és un dels paratges més emblemàtics del nord de Menorca, però l'explicació de la seva bellesa rau en una història geològica extraordinària que combina activitat volcànica i contrasts de color.

Volcans submarins de fa 290 milions d'anys: Els illots que protegeixen la cala i els relleus agrests de l'entorn no són gresos, sinó dacites, un tipus de roca volcànica. Es van formar per l'erupció no explosiva de volcans submarins al Permià inferior, coincidint amb els inicis de la ruptura de Pangea.

El secret del fons daurat: Aquestes dacites són roques molt resistents de color groguenc. L'arena derivada de la seva erosió dona al fons marí de Pregonda aquest to daurat tan singular i característic.

Un contrast cromàtic únic: El paisatge de la cala destaca per l'obert contrast entre els gresos i argiles vermelles (riques en òxids de ferro) i els tons daurats de les roques volcàniques.

Estructures de Liesegang i erosió alveolar: A la paret dacítica és freqüent trobar-hi l'anomenada erosió en "niu d'abella" (causada pel vent i la sal), així com anells i bandes de Liesegang, patrons de franges acolorides creats per la precipitació periòdica d'òxids de ferro.

Fotos de Marina Febrer