Museu de Beget, Beget, Camprodón (2026)

03/06/2026

📚 Hem incorporat a la nostra biblioteca els expedients i la documentació legislativa que van conduir, entre els anys 1931 i 2016, a la declaració de Beget com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Conjunt Històric, així com del seu entorn de protecció.

Durant gairebé un segle, diverses institucions i persones van treballar perquè Beget i el seu entorn obtinguessin el màxim reconeixement i protecció patrimonial. Gràcies a aquesta tasca, avui podem conservar i gaudir d’un dels conjunts històrics més singulars del país.

📜 Alguns moments destacats d’aquest procés:

• L’any 1931, l’església de Sant Cristòfol de Beget va ser declarada Monument Historicoartístic del Tresor Artístic Nacional pel Govern de la República.

• El desembre de 1978, l’Ajuntament de Camprodon va sol·licitar la declaració del nucli de Beget com a Conjunt Historicoartístic.

• El maig de 1983, el Servei de Patrimoni Arquitectònic va emetre un informe favorable a aquesta declaració i el Departament de Cultura de la Generalitat va incoar oficialment l’expedient. La redacció de l’estudi es va desenvolupar en dues fases, a càrrec de l’arquitecte Xavier Canosa i Magret (gràcies per haver-nos facilitat els originals d’aquest treball!): la primera, de 1983, recull la informació i les fotografies de l’estat del nucli en aquell moment; la segona, de 1986, incorpora la memòria de les bases generals d’actuació.

• L’any 2013, el mateix Servei de Patrimoni Arquitectònic va redactar un nou expedient (gràcies a per haver-nos facilitat el document!), que culminà amb la declaració del nucli històric de Beget i del seu entorn de protecció com a BCIN, en la categoria de Conjunt Històric (DOGC 7172, 28/07/2016; BOE 222, 14/09/2016).

📖 Tota aquesta documentació es troba disponible per a consulta.

📩 Més informació: [email protected]

16/05/2026

1964, Plaça Major de Beget.
Nens dansant en rotllana. 💛

Una imatge que marca el final d’una època: al poble hi vivien unes 250 persones i encara hi havia vida als carrers, infants, oficis i festes.

Fins als anys 60, Beget era un poble ple: ferrers, fusters, sabaters, sastres, barber… una comunitat viva i activa. Però aquella dècada va portar el despoblament, i el 1969 Beget va passar a ser agregat de Camprodon.

Avui, però, hi ha motius per somriure: tornen a néixer infants, s’obren nous negocis i el poble recupera vida, amb veïns, visitants i caps de setmana plens.

✨ El passat ens explica qui som. El present ens dona esperança.

📷 Autoria desconeguda. Fons de la Diputació de Girona. IF 647544. INSPAI. Diputació de Girona.

---

📚 **Projecte de fotografies antigues de Beget**

Ja hem recollit més de 300 imatges del segle XX 📸
I en volem més!

Tens fotografies antigues de Beget?
Envia-les a 📩 [[email protected]]
(amb tota la informació que en sàpigues)

---

29/04/2026

CAMPANES DE BEGET!
A hem trobat el número de primavera-estiu de la revista Les Garrotxes, núm. 37, que publica .

Surt un article de , impulsor i coordinador de , que ens va visitar a l'església de Sant Cristòfol de Beget el mes de gener passat per estudiar les campanes i ensenyar-nos alguns tocs manuals. Aquest patrimoni salvat històricament per la determinació de veïns i veïnes és un conjunt excepcional conservat intacte i avui permet de recuperar la memòria sonora del poble. El toc manual de campanes és una tradició que ha estat inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

A l'article repassa la història de la defensa de l'església i les campanes per part dels veïns i veïnes. Descriu detalladament els tocs de Maria Vila Sauquet, que va succeir el seu marit Martí Coll i Sunyer, ells van fer de campaners des de la dècada del 1950 i el 1998 la Maria encara les tocava i feia de sagristana.

Ara, a Beget, l’Aleix Solé i altres veïns han començat amb el toc d’Àngelus, que ja sona els dissabtes i diumenges a l’església de Sant Cristòfol (12 h), corresponent al paràgraf final de l'article:

«Avui, les campanes de Beget encara són un testimoni de la història, la. tradició i la vida quotidiana del poble. No només recorden la valentia dels veïns que van protegir el seu patrimoni durant la Guerra Civil, sinó que també preserven els sons i rituals que han marcat generacions. Cada batallada ens recorda l’estima per un llegat que ha de continuar ressonant en el futur.»

Des del Museu de Beget fem campanya per a la reparació i manteniment de les campanes de Beget, recuperant el toc manual. Podeu seguir l'evolució del projecte a la pàgina web del museu: https://museudebeget.cat/iniciativa-campanes-de-beget/ (link en bio)

19/04/2026

Per Sant Jordi, un de pastors!

Ahir vam estar a la presentació del llibre “Esquelles” a la Sala de Plens de . És el primer volum de la nova sèrie Pagesies, publicat per i conté catorze retrats de pastors i pastores del centre i nord de Catalunya, a través de converses reposades amb el periodista Jordi Nierga i les fotografies de Martí Albesa . El text i les fotos ens situen al mig del ramat: ovelles, cabres, vaques, eugues, amb el so ferrós de les esquelles.

Després de les presentacions formals de l'alcalde, Xavier Guitart, i d'Àngel Madrià, director d'Editorial Gavarres, se'ns va fer molt interessant i divertida la conversa de Toti Juanola , pastor a Rocabruna (i autor de “4 estacions i 1 ramat” ) que ha fet de la Capellera una petita república governada pel ramat i per les collies que el custodien. També la del seu veí Guillem Pastoret , del veïnat de Ginestosa, a Molló, un paisatge on els animals, les pastures i la gent s'entrellacen per construir un projecte que inclou un espai divulgatiu, l'Aula d'Entorn Rural.

Les circumstàncies de les catorze veus recollides al llibre són molt diverses i ens mostren el panorama difícil del present. Ressalten que no és només producció d'aliments, sinó també sobirania alimentària, qualitat de producte sense rival, paisatge, patrimoni cultural, tradició i, sobretot, passió. Sobre el futur es mostren una mica esperançats amb els joves que s'estan incorporant a l'ofici, sobretot al Ripollès, però que no tiraran endavant sense el suport ferm de les administracions i dels consumidors que compren producte local.

Tenen por del llop que s'està introduint al Pirineu, però també del “llop dels despatxos, del que ens hem de guardar”. “No és el mateix ser pagés que ser titular d'una explotació agrària, que acaparen subvencions.”

Ens va agradar molt l'actitud de “parar l’orella” amb què l'autor s'ha acostat a la redacció dels textos, que més enllà del que és descriptiu, tenen un estil literari emotiu i reflexiu.

02/04/2026

La dansa de la mort a Beget! Sabies que la representació de la mort a la processó de Dijous Sant, amb els seus participants vestits com a esquelets, no és patrimoni exclusiu del poble de Verges? Havíem llegit que a Beget també s'hi representava, fins i tot apareix al mapa que obre el llibre “La processó de Verges” de Jordi Roca i Rovira, però no trobàvem la font original d'aquesta informació.

Aquesta nit, el grup de la Dansa de la Mort de de Verges, serà l'únic que travessarà el llindar de l'església. En un gest de rendició absoluta, la Mort s'inclinarà davant del Santíssim.

Aquesta tradició popular d'origen medieval, és una visió alliçonadora de la mort: arrossega a la seva rondalla musical tots els éssers humans, sense tenir en compte la seva edat i sense considerar la seva condició social, estament o capacitat econòmica. La mort era entesa al final de la Baixa Edat Mitjana com una entitat igualitària i anivelladora que talla amb la dalla tots els privilegis de jerarquia i de fortuna. La Dansa macabra donava als desheretats l'aspra satisfacció d'una revenja: es consolaven pensant que aquells que s'engreixaven a expenses seves només oferien un banquet més fastuós als cucs.

Doncs sembla que aquesta dansa també es representava a Beget fa un segle. Així ho hem llegit al Costumari Català (volum “El curs de l’any”, pàg. 774-775), Joan Amades, escriu: “En temps reculats hom la trobava en la majoria de pobles empordanesos i rosellonesos, però estava simulada per un sol personatge: un jove alt i lleuger, al so d’un tabal, saltava i gambejava com un esperitat. (...) Molt a primeries del present segle (el Costumari es va publicar el 1950-1956) es celebraven encara representacions d’un ordre semblant a Baget, Les Planes i Sant Esteve de Bas.”

Teniu més informació sobre aquesta tradició a Beget?

Dirección

Beget
Camprodón
17867

Página web

https://museudebeget.cat/

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Museu de Beget publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contacto El Museo

Enviar un mensaje a Museu de Beget:

Museu de Beget