Museu de Beget

Museu de Beget Ahir i avui de la vall de Beget

1964, Plaça Major de Beget.Nens dansant en rotllana. 💛Una imatge que marca el final d’una època: al poble hi vivien unes...
16/05/2026

1964, Plaça Major de Beget.
Nens dansant en rotllana. 💛

Una imatge que marca el final d’una època: al poble hi vivien unes 250 persones i encara hi havia vida als carrers, infants, oficis i festes.

Fins als anys 60, Beget era un poble ple: ferrers, fusters, sabaters, sastres, barber… una comunitat viva i activa. Però aquella dècada va portar el despoblament, i el 1969 Beget va passar a ser agregat de Camprodon.

Avui, però, hi ha motius per somriure: tornen a néixer infants, s’obren nous negocis i el poble recupera vida, amb veïns, visitants i caps de setmana plens.

✨ El passat ens explica qui som. El present ens dona esperança.

📷 Autoria desconeguda. Fons de la Diputació de Girona. IF 647544. INSPAI. Diputació de Girona.

---

📚 **Projecte de fotografies antigues de Beget**

Ja hem recollit més de 300 imatges del segle XX 📸
I en volem més!

Tens fotografies antigues de Beget?
Envia-les a 📩 [[email protected]]
(amb tota la informació que en sàpigues)

---

CAMPANES DE BEGET!A hem trobat el número de primavera-estiu de la revista Les Garrotxes, núm. 37, que publica .Surt un ...
29/04/2026

CAMPANES DE BEGET!
A hem trobat el número de primavera-estiu de la revista Les Garrotxes, núm. 37, que publica .

Surt un article de , impulsor i coordinador de , que ens va visitar a l'església de Sant Cristòfol de Beget el mes de gener passat per estudiar les campanes i ensenyar-nos alguns tocs manuals. Aquest patrimoni salvat històricament per la determinació de veïns i veïnes és un conjunt excepcional conservat intacte i avui permet de recuperar la memòria sonora del poble. El toc manual de campanes és una tradició que ha estat inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

A l'article repassa la història de la defensa de l'església i les campanes per part dels veïns i veïnes. Descriu detalladament els tocs de Maria Vila Sauquet, que va succeir el seu marit Martí Coll i Sunyer, ells van fer de campaners des de la dècada del 1950 i el 1998 la Maria encara les tocava i feia de sagristana.

Ara, a Beget, l’Aleix Solé i altres veïns han començat amb el toc d’Àngelus, que ja sona els dissabtes i diumenges a l’església de Sant Cristòfol (12 h), corresponent al paràgraf final de l'article:

«Avui, les campanes de Beget encara són un testimoni de la història, la. tradició i la vida quotidiana del poble. No només recorden la valentia dels veïns que van protegir el seu patrimoni durant la Guerra Civil, sinó que també preserven els sons i rituals que han marcat generacions. Cada batallada ens recorda l’estima per un llegat que ha de continuar ressonant en el futur.»

Des del Museu de Beget fem campanya per a la reparació i manteniment de les campanes de Beget, recuperant el toc manual. Podeu seguir l'evolució del projecte a la pàgina web del museu: https://museudebeget.cat/iniciativa-campanes-de-beget/ (link en bio)

Per Sant Jordi, un de pastors!Ahir vam estar a la presentació del llibre “Esquelles” a la Sala de Plens de . És el prime...
19/04/2026

Per Sant Jordi, un de pastors!

Ahir vam estar a la presentació del llibre “Esquelles” a la Sala de Plens de . És el primer volum de la nova sèrie Pagesies, publicat per i conté catorze retrats de pastors i pastores del centre i nord de Catalunya, a través de converses reposades amb el periodista Jordi Nierga i les fotografies de Martí Albesa . El text i les fotos ens situen al mig del ramat: ovelles, cabres, vaques, eugues, amb el so ferrós de les esquelles.

Després de les presentacions formals de l'alcalde, Xavier Guitart, i d'Àngel Madrià, director d'Editorial Gavarres, se'ns va fer molt interessant i divertida la conversa de Toti Juanola , pastor a Rocabruna (i autor de “4 estacions i 1 ramat” ) que ha fet de la Capellera una petita república governada pel ramat i per les collies que el custodien. També la del seu veí Guillem Pastoret , del veïnat de Ginestosa, a Molló, un paisatge on els animals, les pastures i la gent s'entrellacen per construir un projecte que inclou un espai divulgatiu, l'Aula d'Entorn Rural.

Les circumstàncies de les catorze veus recollides al llibre són molt diverses i ens mostren el panorama difícil del present. Ressalten que no és només producció d'aliments, sinó també sobirania alimentària, qualitat de producte sense rival, paisatge, patrimoni cultural, tradició i, sobretot, passió. Sobre el futur es mostren una mica esperançats amb els joves que s'estan incorporant a l'ofici, sobretot al Ripollès, però que no tiraran endavant sense el suport ferm de les administracions i dels consumidors que compren producte local.

Tenen por del llop que s'està introduint al Pirineu, però també del “llop dels despatxos, del que ens hem de guardar”. “No és el mateix ser pagés que ser titular d'una explotació agrària, que acaparen subvencions.”

Ens va agradar molt l'actitud de “parar l’orella” amb què l'autor s'ha acostat a la redacció dels textos, que més enllà del que és descriptiu, tenen un estil literari emotiu i reflexiu.

La dansa de la mort a Beget! Sabies que la representació de la mort a la processó de Dijous Sant, amb els seus participa...
02/04/2026

La dansa de la mort a Beget! Sabies que la representació de la mort a la processó de Dijous Sant, amb els seus participants vestits com a esquelets, no és patrimoni exclusiu del poble de Verges? Havíem llegit que a Beget també s'hi representava, fins i tot apareix al mapa que obre el llibre “La processó de Verges” de Jordi Roca i Rovira, però no trobàvem la font original d'aquesta informació.

Aquesta nit, el grup de la Dansa de la Mort de de Verges, serà l'únic que travessarà el llindar de l'església. En un gest de rendició absoluta, la Mort s'inclinarà davant del Santíssim.

Aquesta tradició popular d'origen medieval, és una visió alliçonadora de la mort: arrossega a la seva rondalla musical tots els éssers humans, sense tenir en compte la seva edat i sense considerar la seva condició social, estament o capacitat econòmica. La mort era entesa al final de la Baixa Edat Mitjana com una entitat igualitària i anivelladora que talla amb la dalla tots els privilegis de jerarquia i de fortuna. La Dansa macabra donava als desheretats l'aspra satisfacció d'una revenja: es consolaven pensant que aquells que s'engreixaven a expenses seves només oferien un banquet més fastuós als cucs.

Doncs sembla que aquesta dansa també es representava a Beget fa un segle. Així ho hem llegit al Costumari Català (volum “El curs de l’any”, pàg. 774-775), Joan Amades, escriu: “En temps reculats hom la trobava en la majoria de pobles empordanesos i rosellonesos, però estava simulada per un sol personatge: un jove alt i lleuger, al so d’un tabal, saltava i gambejava com un esperitat. (...) Molt a primeries del present segle (el Costumari es va publicar el 1950-1956) es celebraven encara representacions d’un ordre semblant a Baget, Les Planes i Sant Esteve de Bas.”

Teniu més informació sobre aquesta tradició a Beget?

.Ahir vam estudiar les quatre campanes de l'església, amb , de . També vam aprendre alguns tocs manuals perquè les campa...
27/01/2026

.
Ahir vam estudiar les quatre campanes de l'església, amb , de . També vam aprendre alguns tocs manuals perquè les campanes tornin a sonar en moments especials. Els mecanismes necessiten un bon repàs per funcionar bé (ferreria, fusteria), una de les campanes petites està trencada i sona estranya, però, vaja, des d'aquest campanar encara és possible “lloar Déu, cridar el poble, plorar els difunts, allunyar la tempesta i dignificar les festes”, tal com està inscrit en llatí en una altra de les peces. Això si superes el vertigen dels quatre pisos en pujar l'escala…

.“Lloo Déu, crido el poble, ploro els difunts, allunyo la tempesta, dignifico les festes”. Aquesta és la inscripció, en ...
13/09/2025

.
“Lloo Déu, crido el poble, ploro els difunts, allunyo la tempesta, dignifico les festes”. Aquesta és la inscripció, en llatí, que hi ha sobre una de les quatre campanes del campanar de Beget (S. X-XIII), la més jove, fosa el 1922. Avui ja no compleix les funcions que anunciava, perquè per fer-la sonar s'ha de vèncer el vertigen dels més de 22 m que té el campanar, pujant per l’escala de fusta a l'últim dels quatre pisos, però, sobretot, perquè no hi ha veïns i veïnes que toquin les campanes del poble, llevat d'improvisacions en dies especials. “Crist venç, Crist, regna. Del llamp i de la tempesta deslliureu-nos, Senyor”, diu la inscripció a l'altra campana petita, del 1730, la que té un escut amb un sol. No us vindria de gust tornar a escoltar els tocs tradicionals propis de cada ocasió?

Si us sona bé aquest paisatge sonor, no us perdeu "El llenguatge oblidat. Recuperant els tocs manuals de campans a Catalunya" (https://www.3cat.cat/3cat/el-llenguatge-oblidat/video/6342139/) o visiteu . Atents, veureu a la seva web l'inici del Curs de Campaners 2025-2026 i les places ja són gairebé plenes!

Les dues campanes grans son de bronze, foses per Esteve Calsa, d'Olot, del 1644 (sembla dedicada a la Majestat) i del 1645 (sembla dedicada a Sant Cristòfol). Ara es poden tocar des de la base del campanar, mitjançant llargues cordes, encara que el 1985 es va instal·lar un rellotge electrònic de la casa Fabra de Girona, que fa molts anys està en desús.

Dalt del cor, a l'interior de l'església, també hi ha un “trillo” o carrilló, una de les campanetes del qual pot ser del segle XIV, segons va escriure Joan Domènech Moner.

, campanòleg i director de l’Escola de Campaners, ens diu: “El vostre campanar és realment interessant i, tot i que necessita una posada a punt, es troba força ben preservat.” Voluntaris perquè les campanes de Beget tornin a sonar?

.Beget en estèreo!A la nostra investigació sobre fotografies antigues de Beget, hem trobat una vintena d'imatges estereo...
08/09/2025

.
Beget en estèreo!

A la nostra investigació sobre fotografies antigues de Beget, hem trobat una vintena d'imatges estereoscòpiques en diferents arxius, totes de principis del segle XX. També col·leccions originals sobre Camprodon i altres llocs del Pirineu, publicades després de 1931.

La fotografia estereoscòpica crea una il·lusió de profunditat tridimensional en presentar dues imatges bidimensionals lleugerament diferents, que el cervell interpreta com una sola imatge amb relleu. Això s'aconsegueix capturant la mateixa escena amb dues lents separades simulant la distància entre els ulls humans, i després visualitzant aquestes imatges amb un equip anomenat estereoscopi o mitjançant tècniques de "encreuament d'ulls" perquè cada ull vegi la imatge corresponent a la seva perspectiva.

Entre el 1900 i el 1930, la fotografia amateur es va estendre de manera notòria a Catalunya. Va tenir un arrelament particular entre les classes acomodades que van trobar a la fotografia i l'excursionisme una forma de compromís amb la identitat nacional. A l'articulació entre fotografia i nació va jugar un paper cabdal el format estereoscòpic, molt popular llavors, i també va arribar a Beget.

A l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya hem localitzat fotografies fetes a Beget entre 1915 i 1930 per Josep Salvany i Blanch, Marcel·lí Gausachs i Gausachs, Rossend Flaquer i Barrera i el mateix Cèsar August Torres, autor de la primera guia d'excursions que passen per Beget, publicada el 1918 (Pirineu Catalá, Volum II: Garrotxa)

Pots veure les 22 fotografies estereoscòpiques de Beget a la nostra pàgina web: https://museudebeget.cat (link a la bio)


Coneixes l’origen del topònim Beget? Continuem amb el tema de la Dou de Beget, que ahir va tornar la pluja i era bon mom...
19/08/2025

Coneixes l’origen del topònim Beget?

Continuem amb el tema de la Dou de Beget, que ahir va tornar la pluja i era bon moment per llegir l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines. Així vam poder confirmar que el nom Beget possiblement està relacionat amb el fet de ser un lloc de fonts, de surgències d'aigua. Eh, i potser el nom no provingui d'una llengua romànica!

Inicialment, el lingüista català va imaginar un ètimon ABIEGETUM, per ABIETETUM, “avetar”, bosc d'avets, basant-se en l'existència dels mots “abieginus”, “abiegnus” (cf. l'aranès aubieny, abiege).

No obstant, l'any 1989, Coromines va abandonar aquesta idea, pensant que el suposat ABIEGETUM es fundava en una combinació audaç i poc fonamentada en els fets de la filologià romànica. Aleshores va descabdellar, en les cèdules manuscrites de l’Onomasticon, una etimologia preromana, basada en el basc BEGI “ull”, “deu”. És un fet palés que Beget no és un lloc d'avets i en canvi tothom sap que la fonda vall és un niu de fonts i deus. La Garrotxa conserva vells topònims bascoides (Oix, Olot, Bassegoda, Bas, Bestracà, Aguja) i no ens ha de fer escrúpol un ètimon ibero-basc com BEGI-ETU “el fontanar”, “el fondal de les deus”, amb sufix col·lectiu, puix que aquest sufix, en forma articulada -et-a ha deixat la vasta progènie, que és ben coneguda en la toponimia i onomàstica basques.

Font: https://oncat.iec.cat/


               

.Aquesta primavera ens ve florida de bones notícies sobre plantes remeieres tradicionals:La revista les garrotxes, de , ...
19/05/2025

.
Aquesta primavera ens ve florida de bones notícies sobre plantes remeieres tradicionals:

La revista les garrotxes, de , al seu número de primavera i estiu, inclou un dossier de 63 pàgines que recull receptes tradicionals a partir de la veu i el rècord, sobretot, de les àvies i dones remeieres, amb algunes de conegudes a Beget, com la Paquita de la Vila, de Rocabruna, o la Teresa Amat, ara a , àvia remeiera.

Per això ens ha alegrat molt fer una de les primeres compres a la nova botiga de Beget, .botica, Botica Pirinenca, dedicada a la botànica, plantes medicinals i remeis ancestrals. I més tenint en compte que està regida per Bea Andrés, veïna de Beget, que així dóna continuïtat i renova la tradició herborista d'aquestes contrades. La inauguració oficial d’Arthemis és el proper dissabte 24 a les 18 h, al carrer de la Font, 2.

El programa , de TV3, ha emès un petit reportatge sobre les Àvies remeieres de la Garrotxa, podeu veure el video a . Són un grup que es troben al Baixador de Codella (Parc de Pedra Tosca), a les Preses, per fer tallers, xerrades i destil·lacions (primers dissabtes de mes). Els primers divendres de mes fan sortides de camp per observar les plantes al seu hàbitat natural. Han publicat el llibre "Guarir amb plantes remeieres".

.L’Any Joan Domènech i MonerEl proper diumenge 4 de maig, de 10 a 13 h (última entrada a les 12.30 h), es jornada de por...
30/04/2025

.
L’Any Joan Domènech i Moner

El proper diumenge 4 de maig, de 10 a 13 h (última entrada a les 12.30 h), es jornada de portes obertes a l’exposició dedicada a Joan Domènech i Moner (1943-2023), a Can Saragosa, a Lloret. El recorregut s'inicia amb una secció dedicada a les seves passions: la família, Lloret i Beget.

Beget, el poble natal de la seva dona, M. Teresa Coll i Vila, va ser la seva segona casa. Tant és així que sempre va ser considerat com un begetí més. Aquesta estima es reflecteix en les diverses publicacions que en va realitzar i que contribueixen a la divulgació i al coneixement del poble (veure les imatges). El llibre “Moments Intensos” inclou el poema “Pont vell de Beget”, del 2016 (gràcies per assenyalar-ho).

L’activitat s'emmarca a l'Any Joan Domènech i Moner, que té l’objectiu de retre un merescut homenatge a la seva persona, fer un reconeixement a la seva obra, posar-la en valor i divulgar-la arreu. Els actes, on destaca la seva tasca en recerca històrica, música, literatura i cultura popular, van començar el dia 9 de novembre de 2024 (primer aniversari del seu traspàs) i finalitzaran el 9 de novembre de 2025. Tota l’informació a la web anydomenech.cat.

El 23 d'abril passat, Jordi Grau, president del Col·legi de Periodistes a Girona, va fer la glossa de Domènech al ja clàssic esmorzar literari que organitzen cada Sant Jordi la Delegació del Govern de la Generalitat a Girona i els Serveis Territorials de Cultura, i que en aquesta edició ha estat dedicat a Joan Domènech i Moner (a la foto l’esposa i la filla de Domènech, Anna, als costats del cartell commenoratiu, envoltades per les autoritats)

Ens queda la seva obra i el seu record.

                         

Dirección

Beget
Camprodón
17867

Página web

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Museu de Beget publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contacto El Museo

Enviar un mensaje a Museu de Beget:

Atajos

Compartir

Categoría