30/07/2026
L’imprescindible valor del nostre patrimoni... i la crua realitat de qui el cuida. 🎨📜✨
Aquests darrers dies hem vist dues notícies a que reflecteixen perfectament la paradoxa que vivim els i les professionals de la Conservació-Restauració.
D'una banda, es posa en valor la tasca minuciosa, tècnica i fonamental de restauració de documents i béns afectats per la DANA a València. Una feina essencial per recuperar la nostra memòria i patrimoni en moments de crisi. 🔗
D'altra banda, les dades recents de l'AQU situen el grau en Conservació-Restauració de Béns Culturals (juntament amb Arqueologia) a la cua dels sous universitaris, amb els salaris més baixos de tot el panorama acadèmic i laboral. 🔗
Com pot ser que una professió tan altament qualificada, especialitzada i indispensable per a la memòria col·lectiva sigui, alhora, una de les més precaritzades?
A aquesta realitat s'hi suma una altra problemàtica de fons: la manca de recursos destinats a la cultura. Massa sovint es considera una despesa prescindible, quan en realitat és una inversió imprescindible per preservar el nostre patrimoni i la nostra identitat.
A més, no és casualitat: parlem d'un sector altament feminitzat. Com passa en moltes altres professions de les cures i la salvaguarda —en aquest cas, de la cura del patrimoni—, la feminització va acompanyada d'una bretxa salarial i una precarietat estructural que cal eradicar.
Des de la CRAC ho tenim clar: sense condicions dignes i salaris justos i dignes, no hi ha futur per a la conservació del nostre patrimoni. Exigim el reconeixement professional i econòmic que ens pertany! 💪🏛️