19/10/2026
🏛️ Quan el dormidor i el cor compartien camí
🎶 La distribució dels espais del també ens parla de la manera com les monges organitzaven el seu dia. Un dels exemples més significatius és la connexió directa entre el dormidor i el cor alt de l’església.
⛪ L’església compta amb tres cors: el cor alt, reservat a les monges de clausura; el cor dels frares, situat al centre de la nau; i el cor baix, també vinculat a la comunitat femenina. El cor alt es trobava annex al dormidor, fet que permetia a les religioses accedir-hi directament.
🌙 Aquesta comunicació era especialment pràctica en les hores de pregària nocturnes. Inicialment, les Laudes se celebraven cap a mitjanit i les monges havien de deixar el dormidor per dirigir-se al cor i participar en l’ofici.
🎵 Una vegada al cor, el cant formava part essencial de la litúrgia. Les monges participaven en el cant dels salms i algunes d’elles, les anomenades «de Cor, o Cantores», tenien un paper específic dins d’aquesta pràctica comunitària.
🕰️ Al llarg del dia, aquest recorregut es repetia d’acord amb les diferents hores de pregària. L’arquitectura del Monestir facilitava així una vida en què descans, treball i oració estaven estretament vinculats.
👂 Avui, la proximitat entre aquestes dues estances ens permet entendre millor com es vivia la clausura i com el cant formava part del ritme quotidià de les monges.