L'exili cultural català de 1939

L'exili cultural català de 1939 Exposició permanent que pretén donar a conèixer la importància i transcendència de l’exili cultural català de 1939. Franch Clapers, J.

El nou espai d'exposició disposa de diferents recursos, des de documents d'època fins a
mitjans audiovisuals, per donar una visió general que sigui summament atractiva i
assequible per al gran públic. En aquest sentit, cal remarcar les tres filmacions fetes pel realitzador Gerard Bagué,
centrades en tres qüestions fonamentals. La primera, L'exili cultural català de 1939, recull
l'opinió de diferen

ts especialistes sobre la importància i les característiques que tingué. La
segona, L'exili literari, és una petita antologia de textos escollits dels escriptors més
importats que es veu complementada per les fotografies de Georges Bartolí i Sandra
Genís. La tercera, Art exiliat, és un repàs dels artistes plàstics catalans que millor van
recollir, en la pròpia obra, l'experiència de l'exili (J. Subirats, Josep
Bartolí, Carles Fontserè, Josep Renau, Helios Gómez, Joaquim Vicens Gironella, Virgili
Batlle, Joan Jordà...) També s'ha tingut en compte la mirada que diferents artistes actuals han tingut de l'exili i
per això s'han integrat a l'exposició obres d'Isabel Banal, Sandra Genís, Georges Bartolí,
Alfred Mauve, Joan Barbarà i Miquel Duran. Un primer espai introductori permet que el públic, des del moment que puja l'escala, ja es
trobi immergit en la temàtica que ens ocupa. Hi trobem una potent imatge extreta d'una
portada de la revista Ressorgiment (obra de Francesc Domingo) a la paret frontal i la
reproducció de diferents portades de llibres editats a l'exili en les partes laterals (extretes
de la Biblioteca del Port de la Selva. Fons Hipòlit Nadal Mallol). Un cop pujada l'escala,
una gran vitrina amb armes d'època, vol evidenciar que fou la cultura la que, un cop
acabada la guerra, es convertí en la gran eina de resistència, en detriment de les armes. El replà de l'escala és un espai dedicat al territori que acull l'exposició. Un mapa de banda
i banda de l'Albera mostra les principals poblacions que van tenir a veure amb
l'esdeveniment. A la vitrina, es dedica una atenció especial al Mas Perxés, amb una foto
d'Alfred Mauve i testimonis d'escriptors rellevants. Una instal·lació de les escultures
d'Isabel Banal completa el conjunt. Només d'entrar a la sala central, ens trobem en l'àmbit Un exili fructífer, on els plafons
expliquen les principals etapes de l'exili cultural. Les frases de la part alta de la paret (que
també es troben a la resta d'àmbits), serveixen de reforç. En la primera pantalla que
trobem s'hi pot veure la gravació dedicada a les característiques generals. A les vitrines, hi
ha exemplars originals de les principals publicacions de l'exili
Tot seguit, a mà esquerra, entrem en un àmbit dedicat a l'ensenyament, les ciències
socials i el pensament, en el qual també per mitjà dels plafons informatius, les frases
seleccionades i la rica documentació de les vitrines s'explica la importància de l'exili en
aquests sectors. Una atenció especial es fa a l'àmbit educatiu. No en va, la renovació i
catalanització de tots els nivells educatius fou una de les realitzacions més brillants de
l'etapa republicana. Per sort, molts mestres, professors, filòsofs, historiadors, geògrafs,
metges, intel·lectuals... van poder fer aportacions decisives als països que els acolliren. L'àmbit final, dedicat a les arts i les lletres, dedica una part important a la literatura d'exili,
que comptà amb autors/es i obres de primeríssima línia (Pompeu Fabra, Josep Carner,
Carles Riba, Mercè Rodoreda, Joan Oliver, J. Amat- Piniella, Bladé Desumvila, Xavier
Benguerel...). En el monitor de l'entrada s'hi mostra la gravació antològica que hem
esmentat al principi. En els plafons i vitrines s'ha procurat mostrar l'excel·lent maridatge
que va existir entre escriptors i artistes plàstics. En la gran pantalla de la paret del fons de la sala s'hi projecta la tercera de les gravacions
realitzades, la dedicada a l'art exiliat. En la paret del costat, en vitrina, hi ha dibuixos
originals de Josep Narro, Molné i Guasp. En un espai cantoner de la sala hi ha un petit
apartat dedicat a la música, on despunta la figura de Pau Casals. Text: Enric Pujol

D’abril a setembre Dissabtes matí: de 10.00h a 13.30h tardes: de 17.00h a 19.00h Diumenges i festius matí: de 10.00h a 13.30h
D’octubre a març Dissabtes matí: 10.00h a 13.30h tardes: 16.00h a 18.00h Diumenges i festius matí: de 10.00h a 13.30h

Dies laborables contactar amb l’Ajuntament d’Agullana per a visites concertades al T. 972 53 52 06 (de 10.00h a 14.00h). Per a visites guiades conjuntes amb el Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera, contactar al T. 972 55 65 33 (de 8.00h a 18.00h) o al mail [email protected].

Dirección

Edifici De La Plaça Major, S/n
Agullana
17707

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando L'exili cultural català de 1939 publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contato El Museo

Enviar un mensaje a L'exili cultural català de 1939:

Compartir

Museos cercanos


Otros Museo de la civilización en Agullana

Mostrar Todas

También te puede interesar