Espais Volart

  • Home
  • Espais Volart

Espais Volart Espai de la Fundació Privada Vila Casas dedicat a exposicions temporals.
(31)

Espai d'exposicions temporals ubicat en un antic edifici modernista, l’Espai Volart projecta exposicions monogràfiques d’artistes del fons de la Fundació. L’antic magatzem de mantellines conserva la fisonomia de l’arquitectura industrial de principis del segle XX. Ara, i d’ençà de la seva obertura l’any 2004, l’Espai Volart es vesteix de contemporaneïtat per tal d’oferir una visió plural i oberta de la multiplicitat de llenguatges artístics que integren el procés creatiu.

💊 11.   -  L’any 1950 Maria Girona i el seu marit, el pintor Albert Ràfols Casamada, marxaren cap a París gràcies a una ...
21/12/2023

💊 11. -

L’any 1950 Maria Girona i el seu marit, el pintor Albert Ràfols Casamada, marxaren cap a París gràcies a una beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona. Va ser a la capital francesa on descobriren els clàssics de les avantguardes, com ara Picasso, Braque i Matisse, que influirien en la manera d’entendre, mirar i crear de Maria Girona.

Per tant, aquesta estada va marcar una personalitat artística que s’oposava a l’artifici de la pintura que abundava durant els primers anys del franquisme, i que apostava per la llibertat plàstica a través del color i de l’essencialitat.

“És realment contemporani aquell que no coincideix a la perfecció amb el seu temps ni s’adequa a les seves pretensions i és, doncs, en aquest sentit, inactual.”*

*Cita de Friedrich Nietzsche a Consideracions intempestives (1874).

📲 Més informació: https://bit.ly/3R395cG
Obra: La plaça des Vosges nevada (París), 1975. Fundació Carmen & Luis Bassat.

-

En el año 1950 Maria Girona y su marido, el pintor Albert Ràfols Casamada, se fueron a París gracias a una beca del Cercle Maillol del Institut Français de Barcelona. Fue en la capital francesa donde descubrieron a los clásicos de las vanguardias, como Picasso, Braque y Matisse, por ejemplo, que ejercerían su influencia en el modo de entender, mirar y crear de Maria Girona.

Por tanto, esa estancia marcó una personalidad artística que se oponía al artificio de la pintura que abundaba durante los primeros años del franquismo, y que apostaba por la libertad plástica a través del color y de la esencialidad.

“Es verdaderamente contemporáneo aquel que no coincide a la perfección con su tiempo ni se adecúa a sus pretensiones y es, por tanto, en este sentido, inactual.”*

*Cita de Friedrich Nietzsche en Consideraciones intempestivas (1874).

📲 Más información: https://bit.ly/46gMwWb
Obra: La plaça des Vosges nevada (París), 1975. Fundació Carmen & Luis Bassat.

Museus i espais d'Art contemporani català a Barcelona, Exposicions i Activitats, Premis, Artistes, Publicacions

💊 10.   -  “Passen els anys i l’obra de Maria Girona (Barcelona, 1923-2015) manté, intacta, la seva capacitat de seducci...
14/12/2023

💊 10. -

“Passen els anys i l’obra de Maria Girona (Barcelona, 1923-2015) manté, intacta, la seva capacitat de seducció, com així es pot veure a l’exposició Maria Girona. Contemporània de si mateixa. No són gaires els artistes que tenen aquest do, segurament un dels més difícils i imprevisibles d’assolir. Ara que ja fa uns quants anys que ella s’ha transformat definitivament en la seva obra, cadascun dels seus quadres -olis, collages i dibuixos- ens continua transmetent una mena d’emoció estètica que no sabríem trobar en altres artistes d’entrada més ambiciosos: una emoció discreta, en sordina, tamisada, sí, però, tanmateix, sorprenentment captivadora. Elegant, púdica, genuïna“ (Àlex Susanna, comissari de Maria Girona. Contemporània de si mateixa, juntament amb Victoria Combalía).

Tot coincidint amb el centenari del naixement de l’artista, aquesta exposició, plantejada com una antològica, ens apropa al món particular i seductor de Maria Girona.

📲 Més informació: https://bit.ly/3R395cG
Obra: Finestra blava i vermella, 1989. Fons d’art de la Fundació EINA.

-

“Pasan los años y la obra de Maria Girona (Barcelona, 1923-2015) mantiene, intacta, su capacidad de atracción o de seducción, tal como se puede ver en la exposición Maria Girona. Contemporánea de sí misma. Solo unos pocos artistas tienen este don, seguramente uno de los más difíciles e imprevisibles de alcanzar. Ahora que ya hace unos cuantos años que ella se ha transformado definitivamente en su obra, cada cuadro suyo –óleos, collages y dibujos– sigue transmitiéndonos una suerte de emoción estética que no sabríamos encontrar en otros artistas de entrada más ambiciosos, o expresivos, o espectaculares o experimentales: una emoción discreta, en sordina, tamizada, sí, pero, asimismo, sorprendentemente cautivadora. Elegante, púdica, genuina (Àlex Susanna, comisario de Maria Girona. Contemporánea de sí misma, junto con Victoria Combalía).

Coincidiendo con el centenario del nacimiento de la artista, esta exposición, planteada como una antológica, nos acerca al mundo particular y seductor de Maria Girona.

📲 Más información: https://bit.ly/46gMwWb
Obra: Finestra blava i vermella, 1989. Fondo de arte de la Fundació EINA.

Museus i espais d'Art contemporani català a Barcelona, Exposicions i Activitats, Premis, Artistes, Publicacions

💊 10.   -       Per a Fina Miralles (Sabadell, 1950), l’arbre i les flors constitueixen un espai visual i espiritual fon...
11/12/2023

💊 10. -

Per a Fina Miralles (Sabadell, 1950), l’arbre i les flors constitueixen un espai visual i espiritual fonamental.

La importància de l’arbre en el conjunt de la seva trajectòria ha estat àmpliament reconeguda. Conscient que tot allò que s’esdevé és de naturalesa astral, l’artista, com l’arbre, flueix entre les esferes del cosmos: subterrània, terrestre i celeste:

“Unida al vent, a cada fulla, cada arbre, cada terra, cada casa, soc la Vida, la Vida tota, soc tota Un”.

📲Més informació: https://bit.ly/45wyPCA
Obra: Naixement del primer arbre, 1984.
Cita: Fina Miralles a Paraules fèrtils, 1972-2017, vol. IV.

-

Para Fina Miralles (Sabadell, 1950), el árbol y las flores constituyen un espacio visual y espiritual fundamental.

La importancia del árbol en el conjunto de su trayectoria ha sido ampliamente reconocida. Consciente de que todo lo que acontece es de naturaleza astral, la artista, como el árbol, fluye entre las esferas del cosmos: subterránea, terrestre y celeste:

“Unida al viento, en cada hoja, cada árbol, cada tierra, cada casa, soy la Vida, la Vida toda, soy toda Uno”.

📲 Más información: https://bit.ly/46o5Twn
Obra: Naixement del primer arbre, 1984.
Cita: Fina Miralles en Paraules fèrtils, 1972-2017, vol. IV.

Museus i espais d'Art contemporani català a Barcelona, Exposicions i Activitats, Premis, Artistes, Publicacions

El proper 14 de desembre, no et perdis la taula rodona: "Reflexions sobre la vida, obra i escriptura de Fina Miralles". ...
06/12/2023

El proper 14 de desembre, no et perdis la taula rodona: "Reflexions sobre la vida, obra i escriptura de Fina Miralles". Les artistes Isabel Banal i Mariona Vilaseca i les comissàries de l'exposició "Des de més enllà del temps", Maia Creus i Lluïsa Faxedas, conversaran sobre la vida, l'obra i l’escriptura de l'artista Fina Miralles.

Activitat sense inscripció prèvia.
Més informació: https://bit.ly/3RfrliG

💊 9.   -     Fina Miralles (Sabadell, 1950) pinta des de la memòria llocs concrets on ha viscut i el record dels quals l...
04/12/2023

💊 9. -

Fina Miralles (Sabadell, 1950) pinta des de la memòria llocs concrets on ha viscut i el record dels quals li provoca sentiments; paisatges viscuts com, per exemple: Amèrica del Sud (Urubamba, Titicaca), Cadaqués, on viu, París, Serrallonga, Agramunt, Barcelona...

A partir d’algun esbós que a vegades pren in situ, el que li interessa és interioritzar aquests paisatges i, particularment, la impressió que li produeix la bellesa de la llum, del moviment del cel.

📲Més informació: https://bit.ly/45wyPCA
Obra: Cel del nord, 1995.

-

Fina Miralles (Sabadell, 1950) pinta desde la memoria lugares concretos donde ha vivido y cuyo recuerdo le provoca sentimientos; paisajes vividos como, por ejemplo: América del Sur (Urubamba, Titicaca), Cadaqués, donde vive, París, Serrallonga, Agramunt, Barcelona...

A partir de algún esbozo que a veces hace in situ, lo que le interesa es interiorizar estos paisajes y, particularmente, la impresión que le produce la belleza de la luz, el movimiento del cielo.

📲 Más información: https://bit.ly/46o5Twn
Obra: Cel del nord, 1995.

Museus i espais d'Art contemporani català a Barcelona, Exposicions i Activitats, Premis, Artistes, Publicacions

💊 9.   -  “El color i el ritme són, per a mi, els elements més importants de la meva pintura” (Maria Girona). L’exposici...
30/11/2023

💊 9. -

“El color i el ritme són, per a mi, els elements més importants de la meva pintura” (Maria Girona).

L’exposició Maria Girona. Contemporània de si mateixa, que celebra el centenari del naixement de l’artista a Barcelona l’any 1923, es planteja com una antològica que recull una mostra significativa de la seva obra des de mitjan segle passat fins a principis del present.

Al llarg del recorregut podrem apreciar com, en cadascuna de les propostes, Girona cerca l’alliberament representatiu per oferir un llenguatge basat en la línia i en una paleta de colors gens estrident, i ens transmet una emoció estètica i captivadora.

📲 Més informació: https://bit.ly/3R395cG
Obra: Cap de Creus, 1991. Col·lecció Isaac Candelario.

-

“El color y el ritmo son, para mí, los elementos más importantes de mi pintura” (Maria Girona).

La exposición Maria Girona. Contemporánea de sí misma, que celebra el centenario del nacimiento de la artista en Barcelona en 1923, se plantea como una antológica, que reúne una muestra significativa de su obra desde mediados del siglo pasado hasta principios del presente.

A lo largo del recorrido podremos apreciar cómo, en cada una de las propuestas, Girona busca la liberación representativa para ofrecer un lenguaje basado en la línea y en una paleta de colores nada estridente, y nos trasmite una emoción estética y cautivadora.

📲 Más información: https://bit.ly/46gMwWb
Obra: Cap de Creus, 1991. Colección Isaac Candelario.

Museus i espais d'Art contemporani català a Barcelona, Exposicions i Activitats, Premis, Artistes, Publicacions

💊 8.   -       Fina Miralles (Sabadell, 1950) viu l’art com quelcom que va més enllà de la plasmació de formes sobre una...
27/11/2023

💊 8. -

Fina Miralles (Sabadell, 1950) viu l’art com quelcom que va més enllà de la plasmació de formes sobre una superfície; l’art esdevé una manera de viure.

“La pràctica de l’art és un camí interior que, amb la intuïció i el fer amb les mans d’una cosa a una altra, et porta fins a arribar al més profund del teu ésser, i allà s’obre el gran espai (no físic) metafísic que tot ho conté. Viure en el Buit.”

📲Més informació: https://bit.ly/45wyPCA
Obra: Memorial. Retorn a l’origen, 1996.
Cita: Fina Miralles.

-

Fina Miralles (Sabadell, 1950) vive el arte como algo que va más allá de la plasmación de formas sobre la superficie; el arte se transforma en una manera de vivir.

“La práctica del arte es un camino interior que, con la intuición y el hacer con las manos de una cosa a otra, te conduce hasta llegar a lo más profundo de tu ser, y allí se abre el gran espacio (no físico) metafísico que lo contiene todo. Vivir en el Vacío.”

📲 Más información: https://bit.ly/46o5Twn
Obra: Memorial. Retorn a l’origen, 1996.
Cita: Fina Miralles.

Museus i espais d'Art contemporani català a Barcelona, Exposicions i Activitats, Premis, Artistes, Publicacions

💊 8.   -  “Calaceit és una terra d’oliveres, vinyes i ametllers, i la Maria la pinta en franges, cadascuna amb un únic m...
23/11/2023

💊 8. -

“Calaceit és una terra d’oliveres, vinyes i ametllers, i la Maria la pinta en franges, cadascuna amb un únic motiu. Hi ha poca profunditat i l’horitzó és habitualment alt”, apunta Victoria Combalía, comissària de l’exposició Maria Girona. Contemporània de si mateixa, juntament amb Àlex Susanna.

La mostra, celebrada per commemorar el centenari del naixement de l’artista, es presenta com una antològica que contribueix a situar Maria Girona (Barcelona, 1923-2015) al lloc que es mereix: el d’una artista capaç d’oferir una relectura innovadora del Noucentisme, i alhora configurar un subtil i gens estrident imaginari mediterrani, nodrit del seu triangle màgic: Barcelona, Cadaqués i Calaceit.

📲 Més informació: https://bit.ly/3R395cG
Obra: Ametllers a Calaceit, 1976. Col·lecció particular.

-

“Calaceite es una tierra de olivos, viñas y almendros, ondulada y amable, y Maria la pinta en franjas, cada una con un solo motivo. Hay poca profundidad y el horizonte suele ser alto”, apunta Victoria Combalía, comisaria de la exposición Maria Girona. Contemporánea de sí misma, junto con Àlex Susanna.

La muestra, celebrada para conmemorar el centenario del nacimiento de la artista, se presenta como una antológica que contribuye a situar a Maria Girona (Barcelona, 1923-2015) en el lugar que se merece: el de una artista capaz de ofrecer una relectura innovadora del Noucentisme, y a la vez configurar un sutil y nada estridente imaginario mediterráneo, que se nutre de su triángulo mágico: Barcelona, Cadaqués y Calaceite.

📲 Más información: https://bit.ly/46gMwWb
Obra: Ametllers a Calaceit, 1976. Colección particular.

Museus i espais d'Art contemporani català a Barcelona, Exposicions i Activitats, Premis, Artistes, Publicacions

💊 7.   -     Fina Miralles (Sabadell, 1950) va créixer en un ambient familiar en què l’amor a la cultura i el viatge for...
20/11/2023

💊 7. -

Fina Miralles (Sabadell, 1950) va créixer en un ambient familiar en què l’amor a la cultura i el viatge formaven part de l’educació dels fills, com també el respecte a les llibertats dels pobles i les persones.

Llicenciada en Belles Arts, l’any 1972 participa en la Mostra d’Art a l’Hospitalet de Llobregat, primera exposició d’una jove generació que ja no feien obra sinó pràctiques artístiques, i desplegaven la seva creativitat fora dels espais tradicionals de l’art, un art ‘alternatiu’, tal com el va denominar Alexandre Cirici Pellicer.

L’any 2020, el MACBA organitzà una exposició de l’artista plantejada com un recorregut al llarg d’aquest període dels anys setanta. Ara, Des de més enllà del temps dona continuïtat a l’anterior mostra i recull gran part de l’obra de l’artista en tela i en paper, creada entre els anys vuitanta i noranta.

📲Més informació: https://bit.ly/45wyPCA
Imatge: fotografia de Fina Miralles.

-

Fina Miralles (Sabadell, 1950) creció en un ambiente familiar en el que el amor por la cultura y el viaje formaban parte de la educación de los hijos, y asimismo el respeto a las libertades de los pueblos y las personas.

Licenciada en Bellas Artes, en 1972 participa en la Mostra d’Art en l’Hospitalet de Llobregat, primera exposición de una joven generación que ya no hacían obra sino prácticas artísticas, y desarrollaban su creatividad fuera de los espacios tradicionales del arte, un arte ‘alternativo’, tal y como lo llamó Alexandre Cirici Pellicer.

En el año 2020, el MACBA organizó una exposición de la artista planteada como un recorrido a lo largo de este período de los años setenta. Ahora, Desde más allá del tiempo da continuidad a la anterior muestra y recoge gran parte de la obra de la artista en tela y en papel, creada durante los años ochenta y noventa.

📲 Más información: https://bit.ly/46o5Twn
Imagen: fotografía de Fina Miralles.

Museus i espais d'Art contemporani català a Barcelona, Exposicions i Activitats, Premis, Artistes, Publicacions

💊 7.   -  Maria Girona. Contemporània de si mateixa celebra el naixement de l’artista (Barcelona, 1923-2015), una person...
16/11/2023

💊 7. -

Maria Girona. Contemporània de si mateixa celebra el naixement de l’artista (Barcelona, 1923-2015), una personalitat artística que a partir de mitjan segle passat va reivindicar la renovació del panorama artístic català.

Tot i rebre influències del fauvisme i del cubisme, així com ser conscient d’una certa herència del mediterranisme propi del noucentisme català, va conduir el seu propi estil: sense caure en modes ni efectismes, va mantenir-se en una figuració molt personal que s’evidencia als bodegons i paisatges de Cadaqués i de Calaceit, llocs on estiuejava.
L’obra Bar Marítim (Cadaqués) de 1981 (Col·lecció G. Mora – C. Sanvisens) n’és un bon exemple.

📲 Més informació: https://bit.ly/3R395cG

-

Maria Girona. Contemporánea de sí misma celebra el nacimiento de la artista (Barcelona, 1923-2015), una personalidad artística que a partir de mediados del siglo pasado reivindicó la renovación del panorama artístico catalán.

A pesar de recibir influencias del fauvismo y del cubismo, y asimismo consciente de una cierta herencia del mediterraneísmo propio del noucentisme catalán, conjuró su propio estilo: sin caer en modas ni efectismos, se mantuvo en una figuración muy personal que se revela en los bodegones y paisajes de Cadaqués y de Calaceite, lugares donde veraneaba.
La obra Bar Marítim (Cadaqués) de 1981 (Colección G. Mora – C. Sanvisens) es un buen ejemplo de ello

📲 Más información: https://bit.ly/46gMwWb

Museus i espais d'Art contemporani català a Barcelona, Exposicions i Activitats, Premis, Artistes, Publicacions

💊 6.   -  “Quan el blanc de la tela o del paper és l’espai, l’aire, el buit, és l’obertura per on cal passar i endinsar-...
13/11/2023

💊 6. -

“Quan el blanc de la tela o del paper és l’espai, l’aire, el buit, és l’obertura per on cal passar i endinsar-se, habitar-hi, flotar, volar com un ocell. [...] Cal deixar de representar a partir de la pròpia visió del món. Entrem dins de l’estructura i formem part de l’essencial universal. Impregnem-nos de la vibració, del moviment, del batec de la terra, de l’alè de la Vida.”

Tot parant l’atenció en les obres de Fina Miralles, veurem que hi ha molts espais ‘buits’ o en blanc. Aquests espais on les línies ballen, vibren, s’han d’interpretar, en l'artista, en el sentit de la tradició oriental: no com una superfície mancada i plana, sinó com un espai viu en què habitar.

📲Més informació: https://bit.ly/45wyPCA
Fina Miralles: Dans les images les chers visages de mon passé, 1993.
Cita: Fina Miralles a Paraules fèrtils, 1972-2017, vol. I.

-

“Cuando el blanco de la tela o del papel es el espacio, el aire, el vacío, es la obertura por donde debemos pasar y adentrarnos, flotar, volar como un pájaro. [...] Es necesario dejar de representar a partir de la propia visión del mundo. Entremos dentro de la estructura y formemos parte de lo esencial universal. Impregnémonos de la vibración, del movimiento, del latido de la tierra, del aliento de la Vida.”

Si miramos con atención las obras de Fina Miralles, veremos que hay muchos espacios ‘vacíos’ o en blanco. Estos espacios, donde las líneas bailan, vibran, deben ser interpretados, en la artista, en el sentido de la tradición oriental: no como una superficie carente y plana, sino como un espacio vivo donde habitar.

📲 Más información: https://bit.ly/46o5Twn
Fina Miralles: Dans les images les chers visages de mon passé, 1993.
Cita: Fina Miralles a Paraules fèrtils, 1972-2017, vol. I.

Museus i espais d'Art contemporani català a Barcelona, Exposicions i Activitats, Premis, Artistes, Publicacions

💊 6.   -  Tot coincidint amb el centenari del naixement de Maria Girona (Barcelona, 1923-2015), se celebra l’exposició M...
09/11/2023

💊 6. -

Tot coincidint amb el centenari del naixement de Maria Girona (Barcelona, 1923-2015), se celebra l’exposició Maria Girona. Contemporània de si mateixa, que aplega una mostra força representativa de la seva trajectòria. Una pintora que es va mantenir sempre lluny d’estridències, fidel al seu propi instint creatiu i ferma personalitat.

“Un dels temes que més va conrear va ser el del bodegó. Usualment, va preferir els fruiters, de peu curt o llarg i gairebé sempre amb una perspectiva distorsionada. Aquest tractament de l’espai és un dels aspectes més radicals de la pintura de Girona. A vegades, els objectes o les fruites estan disposats en una lleixa, com podem veure a l’obra Ampolles i flors, 1972, o en un interior o exterior amb una visió en profunditat. En general, però, a partir dels anys noranta l’espai esdevé més pla, més intemporal, més abstracte” (Victoria Combalía, comissària de la mostra Maria Girona. Contemporània de si mateixa, juntament amb Àlex Susanna).

📲 Més informació: https://bit.ly/3R395cG
Maria Girona: Ampolles i flors, 1972. Fundació Carmen & Luis Bassat.

-

Coincidiendo con el centenario del nacimiento de Maria Girona (Barcelona, 1923-2015), se celebra la exposición Maria Girona. Contemporánea de sí misma, que reúne una muestra muy representativa de la trayectoria de una pintora que se mantuvo siempre lejos de estridencias, fiel a su propio instinto creativo y firme personalidad.

“Uno de los temas que más trató es el del bodegón. Usualmente, privilegió los fruteros, con pie corto o largo y casi siempre con una perspectiva distorsionada. Este tratamiento del espacio es uno de los aspectos más radicales de la pintura de Girona. En ocasiones, los objetos o frutas están dispuestos en una repisa (Ampolles i flors, 1972) o en un interior o exterior con una visión en profundidad. Pero, en general, a partir de los años noventa el espacio se hace más plano, más intemporal, más abstracto” (Victoria Combalía, comisaria de la muestra Maria Girona. Contemporánea de sí misma, junto con Àlex Susanna).

📲 Más información: https://bit.ly/46gMwWb
Obra: Ampolles i flors, 1972. Fundació Carmen & Luis Bassat.

Museus i espais d'Art contemporani català a Barcelona, Exposicions i Activitats, Premis, Artistes, Publicacions

💊 5.   -  “La tècnica del collage és molt creativa: combinar els papers amb el traç del dibuix, de la pintura, m’atreia ...
26/10/2023

💊 5. -

“La tècnica del collage és molt creativa: combinar els papers amb el traç del dibuix, de la pintura, m’atreia molt. En vaig fer molts.”*

D’aquesta manera expressava Maria Girona (Barcelona, 1923-2015) el seu afany pel collage. A l’exposició Maria Girona. Contemporània de si mateixa, celebrada amb motiu del centenari del seu naixement, s’hi apleguen un bon grapat de collages, juntament amb desenes de pintures, dibuixos, arxius fotogràfics i documentals.

Tot plegat, la mostra pretén acostar al públic el món d’una artista genuïna, sempre fidel al seu propi compàs artístic que, tot i el pas del temps, manté viva la seva capacitat de seducció: “Cerco una simplicitat de forma, però que tingui una clara riquesa emocional” (Maria Girona).

*Cita:
Maria Girona, cita del catàleg Ràfols Casamada. Espacios de luz. Madrid: Museo de la Moneda, 2008. Entrevista feta per Albert Mercadé i Christian Barranco.

📲 Més informació: https://bit.ly/3R395cG
© Maria Girona: Saludos de Barcelona, 1977. Collage. Col·lecció particular.

-

“La técnica del collage es muy creativa: combinar los papeles con el trazo del dibujo, de la pintura, me atraía mucho. Hice muchos.”*

De este modo expresaba Maria Girona (Barcelona, 1923-2015) el su interés por el collage. En la exposición Maria Girona. Contemporánea de sí misma, celebrada con motivo del centenario de su nacimiento, se reúne un buen número de collages, junto a decenas de pinturas, dibujos, archivos fotográficos y documentales.

Con todo, la muestra quiere acercar al público el mundo de una artista genuina, siempre fiel a su propio compás artístico que, a pesar del paso del tiempo, mantiene su capacidad de seducción: “Busco una simplicidad formal, pero que tenga una clara riqueza emocional” (Maria Girona).

*Cita:
Maria Girona, cita del catálogo Ràfols Casamada. Espacios de luz. Madrid: Museo de la Moneda, 2008. Entrevista hecha por Albert Mercadé y Christian Barranco.

📲 Más información: https://bit.ly/46gMwWb
© Maria Girona: Saludos de Barcelona, 1977. Collage. Colección particular.

Museus i espais d'Art contemporani català a Barcelona, Exposicions i Activitats, Premis, Artistes, Publicacions

💊 5.   -  “Jo soc la mà, el mitjà, la mèdium a través de la qual l’inconscient universal col·lectiu s’expressa, traient ...
23/10/2023

💊 5. -

“Jo soc la mà, el mitjà, la mèdium a través de la qual l’inconscient universal col·lectiu s’expressa, traient a la llum tot allò que està en el món de la no-forma, la metafísica, l’esperit o la il·lusió.”

A partir del 1983, Fina Miralles (Sabadell, 1950) deixa de banda les pràctiques artístiques conceptuals per passar a treballar en un format pictòric no adscrit a cap dels corrents del segle XX:
“L’art és simbòlic, com el somni, com l’inconscient, ha de fer visibles les realitats primordials, per a mi és l’ànima humana”.

📲Més informació: https://bit.ly/45wyPCA
Fina Miralles: El mar (1), Étretat, 1996.
Cites: Fina Miralles a Paraules fèrtils, 1972-2017.

-

“Yo soy la mano, el medio, la médium a través de la cual el inconsciente universal colectivo se expresa, sacando a la luz todo lo aquello que está en el mundo de la no-forma, la metafísica, el espíritu o la ilusión.”

A partir de 1983, Fina Miralles (Sabadell, 1950) deja de lado las prácticas artísticas conceptuales para pasar a trabajar en un formato pictórico no adscrito a ninguna de las corrientes del siglo XX:
“El arte es simbólico, como el sueño, como el inconsciente, debe hacer visibles las realidades primordiales, para mí es el alma humana”.

📲 Más información: https://bit.ly/46o5Twn
Fina Miralles: El mar (1), Étretat, 1996.
Citas: Fina Miralles en Paraules fèrtils, 1972-2017.

Museus i espais d'Art contemporani català a Barcelona, Exposicions i Activitats, Premis, Artistes, Publicacions

Quan ens endinsem en la vida i obra de  , especialment a través dels seus escrits íntims "Paraules fèrtils", ens adonem ...
18/10/2023

Quan ens endinsem en la vida i obra de , especialment a través dels seus escrits íntims "Paraules fèrtils", ens adonem que el que podria semblar un camí interior solitari està travessat per ponts invisibles amb les tradicions espirituals d’Orient.

El proper 26 d'octubre parlarem de l'espiritualitat universal de Fina Miralles en una conferència a càrrec de Laia Villegas.

📆Dijous 26 d'octubre, 18.30 h
📍 , Barcelona
✅Entrada lliure
📲+ info: https://bit.ly/3RS0UAc

Lluïsa Faxedas Maia Creus

💊 4.   -  “Deixo la cultura burgesa i abraço la cultura indígena. L’Ànima mundi, la Terra màter, la Pachamama creativa i...
16/10/2023

💊 4. -

“Deixo la cultura burgesa i abraço la cultura indígena. L’Ànima mundi, la Terra màter, la Pachamama creativa i Protectora.”

L’any 1984, Fina Miralles (Sabadell, 1950) fa un viatge de sis mesos a Sud-amèrica amb una amiga argentina gràcies a la venda d’un tapís del seu avi, amb la qual va aconseguir els diners necessaris per embarcar-se en aquesta aventura. El viatge canviarà la percepció del seu procés creatiu, tot abandonant els inicis creatius contemporanis i la cultura burgesa, per evolucionar vers una pintura més indígena.

“Aquest viatge em va fer veure el món tal com és, em va fer ser del món per sentir i emocionar-me com un ésser humà.”

📲Més informació: https://bit.ly/45wyPCA
Fina Miralles: Indígena, 1988.
Cita: Fina Miralles.

-

“Dejo la cultura burguesa y abrazo la cultura indígena. El Alma mundi, la Tierra máter, la Pachamama creativa y Protectora.”

En 1984, Fina Miralles (Sabadell, 1950) hace un viaje de seis meses a Sudamérica con una amiga argentina gracias a la venta de un tapiz de su abuelo, con la que consiguió el dinero necesario para embarcarse en esa aventura. El viaje cambiará la percepción de su proceso creativo, abandonando los inicios creativos contemporáneos y la cultura burguesa, para evolucionar a una pintura más indígena.

“Ese viaje me hace ver el mundo tal y como es, me hizo ser del mundo para sentir y emocionarme como un ser humano.”

📲 Más información: https://bit.ly/46o5Twn
Fina Miralles: Indígena, 1988.
Cita: Fina Miralles.

Museus i espais d'Art contemporani català a Barcelona, Exposicions i Activitats, Premis, Artistes, Publicacions

💊 4.   -  “Per família i per època, la meva ascendència és sens dubte noucentista [...] La meva formació es va consolida...
12/10/2023

💊 4. -

“Per família i per època, la meva ascendència és sens dubte noucentista [...] La meva formació es va consolidar essencialment als museus francesos i a través de l’assistència a les acadèmies de dibuix del natural com la Grande Chaumière.”*

Hereva de la pintura de Matisse i del mediterranisme noucentista català previ a la Guerra Civil, l’obra de Maria Girona, emotiva i aparentment senzilla, s’oposava a l’estil de pintura que abundava a principis del franquisme, tot marcant un estil genuí a través del color i de la simplificació: una aposta cap a la modernitat.

*Cita:
Maria Girona, cita del catàleg Ràfols Casamada. Espacios de luz. Madrid: Museo de la Moneda, 2008. Entrevista feta per Albert Mercadé i Christian Barranco.

📲 Més informació: https://bit.ly/3R395cG
© Maria Girona: S/t (L’hort i el carro), 1949. Col·lecció Germans Todó.

-

“Por familia y por época, mi ascendencia es sin duda noucentista [...] Mi formación se consolidó esencialmente en los museos franceses y a través de la asistencia a las academias de dibujo del natural como la Grande Chaumière.”*

Heredera de la pintura de Matisse y del mediterraneísmo noucentista catalán previo a la Guerra Civil, la obra de Maria Girona, emotiva y aparentemente sencilla, se oponía al estilo de pintura que abundaba a principios del franquismo, marcando un estilo genuino a través del color y de la simplificación: una apuesta hacia la modernidad.

*Cita:
Maria Girona, cita del catálogo Ràfols Casamada. Espacios de luz. Madrid: Museo de la Moneda, 2008. Entrevista hecha por Albert Mercadé y Christian Barranco.

📲 Más información: https://bit.ly/46gMwWb
© Maria Girona: S/t (El huerto y el carro), 1949. Colección Germans Todó.

Museus i espais d'Art contemporani català a Barcelona, Exposicions i Activitats, Premis, Artistes, Publicacions

💊 3.   -  “Per pintar cal entrar primer en el món de l’esperit, la Forma, el Color, el Moviment, la Bellesa, la Claredat...
09/10/2023

💊 3. -

“Per pintar cal entrar primer en el món de l’esperit, la Forma, el Color, el Moviment, la Bellesa, la Claredat, la Llum, l’Espai, l’Aire, la Vida.” *

Fina Miralles va néixer a Sabadell l'any 1950 i va estudiar Belles Arts a Barcelona. Durant els anys setanta, formà part d’una jove generació que practicà un ‘art alternatiu’ i, en el seu cas, força vinculat al món de les idees. No serà fins a mitjans dels anys vuitanta quan canviarà cap al món de les vivències, de les experiències vitals i de la intuïció, arran d’un viatge a Amèrica Llatina que canviarà la seva percepció de la vida per sempre més.

📲Més informació: https://bit.ly/45wyPCA
Fina Miralles: Les sirenes de Firdrac, 1990.
*Cita: Fina Miralles a Paraules fèrtils, 1972-2017.

-

“Para pintar es necesario entrar primero en el mundo del espíritu, la Forma, el Color, el Movimiento, la Belleza, la Claridad, la Luz, el Espacio, el Aire, la Vida.”

Fina Miralles nació en Sabadell en el año 1950 y estudió Bellas Artes en Barcelona. Durante los años setenta, formó parte de una joven generación que practicó un ‘arte alternativo’ y, en su caso, muy vinculado al mundo de las ideas. No será hasta mediados de los años ochenta cuando transitará hacia el mundo de las vivencias, de las experiencias vitales y de la intuición, a raíz de un viaje a Latinoamérica que cambiará su percepción de la vida para siempre.

📲 Más información: https://bit.ly/46o5Twn
Fina Miralles: Les sirenes de Firdrac, 1990.
*Cita: Fina Miralles en Paraules fèrtils, 1972-2017.

Museus i espais d'Art contemporani català a Barcelona, Exposicions i Activitats, Premis, Artistes, Publicacions

Address


Opening Hours

Tuesday 11:00 - 14:00
16:30 - 20:00
Wednesday 11:00 - 14:00
16:30 - 20:00
Thursday 11:00 - 14:00
16:30 - 20:00
Friday 11:00 - 14:00
16:30 - 20:00
Saturday 11:00 - 14:00
16:30 - 20:00
Sunday 11:00 - 14:00

Telephone

934817985

Alerts

Be the first to know and let us send you an email when Espais Volart posts news and promotions. Your email address will not be used for any other purpose, and you can unsubscribe at any time.

Contact The Museum

Send a message to Espais Volart:

Videos

Shortcuts

  • Address
  • Telephone
  • Opening Hours
  • Alerts
  • Contact The Museum
  • Videos
  • Claim ownership or report listing
  • Want your museum to be the top-listed Museum?

Share