Nostra dolça Llengua Valenciana

  • Home
  • Nostra dolça Llengua Valenciana

Nostra dolça Llengua Valenciana Comunitat en defensa de nostra volguda Llengua Valenciana.

"El Consell Valencià de Cultura presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians qu...
28/01/2025

"El Consell Valencià de Cultura presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom.

Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües propies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del segle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià."

Font: 'Identificació onomàstica valenciana' ('Valéncia Hui', 25.4.2008), per José Vte. Gómez Bayarri.

* José Vicente Gómez Bayarri (Valéncia, 1948). Doctor en Història. Catedràtic d'Institut. Professor i escritor. Membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat diversos llibres sobre temàtica cultural i històrica valenciana.

27/01/2025

Les entitats centenàries han editat 5.000 eixemplars que, entre atres destins, seran donats a totes les parròquies de les Diòcesis valencianes de forma gratuïta El dimecres 29 de giner, les entitats centenàries Lo Rat Penat i Real Acadèmia de Cultura Valenciana presentaran en societat la nova ...

27/01/2025

Convocatoria i bases del XV Certamen poetic "Parlant en Ausias March" pel Grup d'Accio Valencianista en Llengua Valenciana (Normes d'El Puig)

Nova presentació de llibre en Nostra dolça Llengua Valenciana.
27/01/2025

Nova presentació de llibre en Nostra dolça Llengua Valenciana.

Famosa frase del Comte-Duc d'Olivares i que pareix que siga, desgraciadament, l'idiosincràsia dels valencians:"En els va...
27/01/2025

Famosa frase del Comte-Duc d'Olivares i que pareix que siga, desgraciadament, l'idiosincràsia dels valencians:

"En els valencians faré lo que yo vullga, en els aragonesos lo que podré i en els catalans lo que ells vullguen." (Comte-Duc d'Olivares)

Foto: El Comte-Duc d'Olivares pintat per Velázquez.

* Gaspar de Guzmán y Pimentel Ribera y Velasco de Tovar, Comte-Duc d'Olivares (Roma, 1587-Toro, Zamora, 1645).

"Ans de la conquista i en acabant (des de l'any 1238) hem segut historicament sempre un Regne. Hui en dia, constituciona...
26/01/2025

"Ans de la conquista i en acabant (des de l'any 1238) hem segut historicament sempre un Regne. Hui en dia, constitucional i estatutariament som (encara que no m'agrada) 'Comunitat Valenciana'. En primer lloc, perque ad esta denominacio no unifica res la nostra identitat, mes be dividix i enfronta a les tres provincies (especialment Castello i Alacant en Valencia) i perque acceptat i reconegut en l'Estatut d'Autonomia Valencià, la realitat es que, mai hem tingut un pes especific dins de la politica de l'Estat Espanyol, mai hem segut reconeguts com a un poble en poder de determini, mai se mos ha vist com a un poble capaç de traure 'llegitimament' profit de les qüestions d'indole estatal, ni autonomic. En realitat per a tots (per als de fora i per als d'una 'gran minoria' d'aci dins): No som res, en tot cas 'La P**a del Rei' be del PP o del PSOE-PSPV.

Estic segur, que si manasen EU, ERC, o qualsevol atre partit (tant en la Generalitat, com en Madrit o en abdos llocs) continuariem sent lo mateix, i fent-mos lo mateix: Mosatros, la p**a del rei i ells, humiliant-mos en tots els ambits.

La veritat es que aci, si que n'hi ha una gran i fonamental diferencia en els catalans i es que ells, siguen del partit politic que siguen: tots tenen el desig comu d'eixe sentiment de nacionalisme i de ser catalans ans i per damunt de tot.

Ya voldria yo per a tots el valencians, tindre viu i actiu eixe sentiment paregut, pero diferenciat ad aquell, que per a mi es el de Patriotisme."

Font: 'Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo català. ¿Qui diu que som pareguts als catalans?' (Revista Renou, nº 65), per Federico Bonillo i Vigo. La revista és editada per l'associació cultural Cardona Vives de Castelló.

* Federico Bonillo i Vigo (Massamagrell, 1955). Arquitecte Tècnic. Empresari, investigador, escritor i articuliste. Ferm defensor de nostra cultura, està acabant un llibre sobre l'historia, cultura, senyes d'identitat, llengua i lliteratura del Regne de Valéncia. Ha publicat el llibre: 'La catalanisacio del toponim del poble d'Alboraya'.

"Es absurdo, en cuanto al lenguaje, pretender que en un momento determinado de la historia quedaran sus habitantes mudos...
25/01/2025

"Es absurdo, en cuanto al lenguaje, pretender que en un momento determinado de la historia quedaran sus habitantes mudos para que les enseñaran a hablar los cuatro aventureros que trajo Jaime I cuando vino a subyugar a los valencianos. Oscuros personajes aquellos, incultos, sin doctrina alguna, que otra cosa no sabían, que guerrear, y… ¿pretenden que enseñaran a hablar a quienes ya tenían su idioma y su cultura?

Y es absurdo, también, pretender que todas las zonas históricas peninsulares produjeran su romance, menos esta parte de la Edetania que después sería Reino de Valencia. Todo, para deificar a aquellos que “vinieron a enseñarnos a hablar” y extender, de ese modo, el manto imperialista de una región sobre otra, con más antigüedad histórica la vejada, que la vejadora.

Antes de la venida de D. Jaime ya estaba organizada Valencia: el reino musulmán, fundado el año 1010, un par de siglos antes de que vagamente existiera el concepto de Cataluña, no una organización catalana propiamente dicha, cuyos territorios estaban divididos en varias tribus, primero; en muchos condados, después, litigantes entre sí por un palmo de terreno."

Font: 'La Real Academia con el paso cambiado' [referint-se a la RAE], per Agustí Franch. Artícul publicat en el periòdic 'Mediterráneo' en la secció de Cartes al Director.

Foto: Agustí Franch, en el centre, en l'entrega del premi lliterari de l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Agustí Franch i Franch (Bechí, 1927-2009).

"La resistencia que el pueblo valenciano opone al proceso de catalanización a que está sometido, es prueba incontroverti...
24/01/2025

"La resistencia que el pueblo valenciano opone al proceso de catalanización a que está sometido, es prueba incontrovertible de su condición de lengua, si no lo fuera, no opondría resistencia. Esto debería hacer pensar un poco a los 'científicos' que de ello se ocupan. Es la única lengua en Europa que desde la etapa Hitleriana y su secuela yugoslava está sometida a un proceso de absorción que tiene además muy definidas tonalidades de uso externo. Me refiero claro está a la identificación lengua-cultura y sus implicaciones políticas... La literatura valenciana la crean unos hombres arraigados en su tierra y con plena consciencia de su valencianidad, y la crean con su propio idioma, con el que hablan en sus relaciones mercantiles y amorosas, en el diario bregar o en la vida entrañable de la familia y en la oficial con sus autoridades... Es una literatura que sale del vivir y del sentir inalienable de los valencianos y es, por tanto, se especule cuanto se quiera, incontrovertible y clamorosamente valenciana."

* José Ángeles Castelló (Valéncia, 1930-2011). Filòlec. Doctor de l'Universitat de Valéncia. Fon 18 anys professor en diverses universitats dels Estats Units, Cap del departament d'Estudis Hispànics de l'Universitat de Florida (EE.UU.). Autor del llibre: 'Fundamentación metodológica de la Lengua Valenciana'.

Vos deixem uns artículs que s'han publicat recentment en el periòdic 'Las Provincias'. Escrits en nostra dolça Llengua V...
24/01/2025

Vos deixem uns artículs que s'han publicat recentment en el periòdic 'Las Provincias'. Escrits en nostra dolça Llengua Valenciana. Alguns se queixen que les coses no s'escriuen en llengua valenciana pero tenim que tindre en conter que existix una censura per part d'alguns mijos de comunicació perque diuen que no estan escrits en el llenguage 'oficial' o que tenen faltes d'ortografia o atres coses per a que no se publiquen.

23/01/2025

✝️Lo Rat Penat i la RACV llancen una nova edició de “Els Quatres Evangelis” en llengua valenciana

📚Les entitats centenàries han editat 5.000 eixemplars que, entre atres destins, seran donats a totes les parròquies de les Diòcesis valencianes de forma gratuïta

📅El dimecres 29 de giner, les entitats centenàries Lo Rat Penat i Real Acadèmia de Cultura Valenciana presentaran en societat la nova edició de “Els Quatre Evangelis” traduïts a la llengua valenciana.

✒️Esta traducció és obra dels religiosos Josep Almiñana Vallés i Lluís Alcon Edo, i fon publicada per primera volta el 8 de novembre de 1982, sent dedicada a Sa Santitat el Papa Joan Pau II i editada per l'entitat Amunt el Cor.

👉Per trobar-se agotada esta obra, que ya contà en una segona edició al poc de temps d’aparéixer la primera, les entitats senyeres del valencianisme han decidit llançar una tercera edició d’esta traducció de la Nova Vulgata, coincidint en el seu 40 aniversari, en l'objectiu de que el valencià puga ser, en total normalitat, la llengua vehicular en els actes religiosos.

✅Esta traducció conta en l'aprovació de la Comissió Permanent de la Conferència Espicopal Espanyola, i fon revisada per Mn. Vicent Vilar Hueso, llicenciat en Sagrada Escritura i P. Enric Esteve i Francisco, O. C., doctor en Sagrada Escritura.

👥També ha contat en la dessinteresada colaboració de Mn. Antoni Romero i Mn. Manuel Leon Contell, en la primera i segona edicions, als que s’afigen Miquel Estellés Barat, Pau Giner Bayarri i Òscar Rueda Pitarque com a coordinadors d’esta tercera.

🔴🔵🟡Esta tercera edició, com les dos anteriors, ha seguit la normativa ortogràfica de la , les conegudes popularment com a Normes d'El Puig; i conta en la colaboració de l'Ajuntament de Valéncia i la Dip**ació de Valéncia.

📣La presentació es celebrarà en el Saló Constantí Llombart de la sèu de Lo Rat Penat a les 19:30 h, en el carrer Trinquet de Cavallers, 9, de Valéncia c., i contarà en l'intervenció d'Àlvaro Almenar, vicerrector de la Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats; Josep Vicent Navarro, president de Lo Rat Penat; Òscar Rueda, editort i Miquel Estellés, coordinador d'esta edició.

Seguim ficant resenyes del gran artícul d'investigació de l'historiador i professor alacantí, Ricart Garcia Moya."14. El...
23/01/2025

Seguim ficant resenyes del gran artícul d'investigació de l'historiador i professor alacantí, Ricart Garcia Moya.

"14. El saqueo de Sijena y de los documentos valencianos del ACA.
[...]
En las novelas y películas que de estos ultrajes realiza la progresía parásita, siempre ocultan, disimulan o manipulan los desmanes de los republicanos del PESUC y ERC. También en Internet actúa esta mafia censora:

'El 1936, al principi de la Guerra Civil, fou saquejat i incendiat pels anarquistes de Durruti' (Viquipèdia).

Sutilmente huyen de citar el gentilicio 'catalán', que tanto les gusta, por lo que Durruti pudo mandar a una columna de aceituneros altivos o gallegos con sus gaitas en Sijena.

Precisamente fue Durruti quien, al llegar a Sijena y comprobar el desastre cometido por el 'seny' catalán, advirtió a los responsables:

'Cerrad este recinto y poned una guardia porque una fotografía de esto nos hará más mal que todos los cañones de los fascistas juntos'."

Font: 'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya.

Foto: Sala Capitular. Panteón Real de Sigena (Huesca).

* Ricart Garcia Moya (Alacant, 1942). és un historiador i investigador valencià, Llicenciat en Belles Arts, historiador i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en Alacant. Investigador sobre l'història i la llengua valenciana. És professor d'ensenyança secundària.

Ha dedicat gran part de la seua vida a l'investigació de les relacions del poble valencià en atres regions veïnes, especialment Castella i Catalunya. Ha segut colaborador en diverses publicaciones i articuliste en diversos periòdics (Diario Información, La Verdad, Las Provincias, ABC, Diario 16, Levante-EMV, Heraldo de Aragón, Diario de Valencia, Valéncia Hui, etc...), a on per mig d'artículs ha anat donant a conéixer el resultat de sa llavor investigadora. Ha publicat diversos llibres sobre temàtica valenciana.

"[...] Ya han passat vinticinc anys des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l'adhesió en el Puig d'un e...
22/01/2025

"[...] Ya han passat vinticinc anys des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l'adhesió en el Puig d'un escollit miler de firmants, representatius de les entitats i personalitats de tot lo Regne, refermant unes normes ortogràfiques, creades des del respecte històric, el coneiximent llingüistic i l'adequació actual de la tradició i el viu parlar dels valencians. Aquelles normes serviren per a elevar a llei en la primera transcripció al valencià, la Constitució i l'Estatut. Les normatives, que deuen ser evolutives són causa de retocs tècnics i la nostra el tingué, majorment en l'accentuació, dut com sempre des de la pròpia secció de Llengua de la Real Acadèmia en el 1982. Passats vint anys, també des del sí de la mateixa s'arribà a un acort majoritari i en 'un nou pas regulador' s'aprovà seguir evolucionant en uns menuts retocs que, no afectant ni desvirtuant la base ya assentada, servixen a la pròpia accentuació, per a concretar la nostra fonètica, distinguint-la d'unes atres llengües i facilitant l'us dels texts escrits als castellaparlants que ara s'incorporen a l'ensenyança. [...]"

Font: 'Dia de la llengua valenciana' ('Las Provincias', 3.3.2006). Vicent Ramon Calatayud.

* Vicent Ramon Calatayud i Tortosa (Vallada, 1942). Escritor, articuliste, conferenciant i professor de llengua valenciana. Cofundador de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) i Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

22/01/2025

Vicent, el Victoriós (Osca o Saragossa, ¿? - † Valéncia, 304) fon u del tres grans diaques que varen donar la seua vida per Crist. En Llorenç i Esteve —Corona, Llorer i Victòria— forma el més insigne triumvirat. Cobert en la dalmàtica sagrada, ostenta entre les seues mans la palma immar...

"La Biblia Parva ('parva' té un significat de chicoteta o menuda) de Sant Pere Pasqual, és un dels documents més antics ...
21/01/2025

"La Biblia Parva ('parva' té un significat de chicoteta o menuda) de Sant Pere Pasqual, és un dels documents més antics en nostra Llengua Valenciana. Sant Pere Pasqual naixqué onze anys abans de l'entrada de Jaume I a la ciutat de Valéncia.

Fray Joaquím Millàn Rubio, diu que:

'....los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía."

* Sant Pere Pasqual (Valéncia, 1227-Granada, 1300). Bisbe mercedari i màrtir. Fon un sant mercedari, canonisat en l'any 1670. Doctor parisenc, canonge, de l'Iglésia catedral valentina, bisbe de Granada i de Jaén, Canceller Major de Castella i insigne escritor de l'Orde la Mercé, és sense dubte, una de les figures més significatives del sigle XIII valencià, per la seua llabor lliteraria i evangèlica. Va redactar la seua obra en tres idiomes diferents: àrap, llatí i romanç valencià. Sant Pere Pasqual és un clar eixemple del mossarabisme valencià i u dels escritors que més injustament ha permaneixcut ignorat i oblidat de l'història valenciana.

20/01/2025

La Nacionalitat Valenciana. Artícul d'opinió de Pedro Fuentes en Llengua Valenciana en Normes d'El Puig

"Jaume Roig, autor de 'L´Espill' o 'Llibre de les dònes', obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu: '...sera en ...
20/01/2025

"Jaume Roig, autor de 'L´Espill' o 'Llibre de les dònes', obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu:

'...sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de l'algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna...'.

Esta obra fon denunciada a l'Inquisició en 1792, el llibre passà de mà a mà dels religiosos del Tribunal, apareix lo següent:

'adjunto libro impreso en IDIOMA VALENCIANO, intitulado Libre...', fins a onze voltes en quinze folis.

* Jaume Roig i Pérez (Valéncia, 1400¿?-Benimàmet, 1478), fon conegut com a gran mege i poeta palatí, escritor valencià del Sigle d'Or Valencià. És autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana migeval, titulada 'L'Espill'.

"14. El saqueo de Sijena y de los documentos valencianos del ACA.Actualmente, lo robado en 1936 está expuesto sin pudor ...
19/01/2025

"14. El saqueo de Sijena y de los documentos valencianos del ACA.

Actualmente, lo robado en 1936 está expuesto sin pudor en una sala del Museu Nacional d'Art de Catalunya en Barcelona. Es un valioso botín de guerra ganado por los catalanes en feroz batalla contra las belicosas monjas de la Orden de Malta, que huyeron antes de que llegaran los progresistas, cuyos hijos y nietos han exigido y logrado la documentación de la Guerra Civil conservada en Salamanca. ¿Será recíproco este gesto? ¿Devolverán lo robado a Aragón y Valencia? Jamás.

El robar es su idiosincrasia como pueblo. Sin vergüenza, ahora alegan que los catalanes se llevaron los valiosos murales de Sijena a Cataluña, en 1936, para su protección:

'la sala capitular, de la que se extrajeron sus pinturas en 1936 para su protección durante la Guerra Civil tras ser incendiado el monasterio' (Wikipedia)

¡Qué cabronazos son! El único peligro para el Archivo y Panteón Real de Sijena eran los progresistas hijos de la Gran Cataluña.

Durante siglos, el pueblo aragonés había respetado el histórico conjunto. La auténtica amenaza no eran las moscas, la jota, los baturros y el trigo que secularmente enmarcaron Sijena, sino las hordas catalanas que incendiaron el lugar y, lo que quedaba, lo arrancaron para robarlo al pueblo aragonés y a toda su Corona."

Font: 'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya.

Foto: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

* Ricart Garcia Moya (Alacant, 1942), és un historiador i investigador valencià, Llicenciat en Belles Arts, historiador i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en Alacant. Investigador sobre l'història i la llengua valenciana. És professor d'ensenyança secundària.

Ha dedicat gran part de la seua vida a l'investigació de les relacions del poble valencià en atres regions veïnes, especialment Castella i Catalunya. Ha segut colaborador en diverses publicaciones i articuliste en diversos periòdics (Diario Información, La Verdad, Las Provincias, ABC, Diario 16, Levante-EMV, Heraldo de Aragón, Diario de Valencia, Valéncia Hui, etc...), a on per mig d'artículs ha anat donant a conéixer el resultat de sa llavor investigadora. Ha publicat diversos llibres sobre temàtica valenciana.

Gregori Mayans en la seua obra 'Orígenes de la lengua española' de l'any 1737. * Gregori Mayans i Siscar (Oliva, 1699 - ...
18/01/2025

Gregori Mayans en la seua obra 'Orígenes de la lengua española' de l'any 1737.

* Gregori Mayans i Siscar (Oliva, 1699 - Valéncia, 1781). Erudit, juriste, historiador, llingüiste i polígraf. El major representant, junt a Benito Feijoo, de l'Ilustració espanyola.

Address


Alerts

Be the first to know and let us send you an email when Nostra dolça Llengua Valenciana posts news and promotions. Your email address will not be used for any other purpose, and you can unsubscribe at any time.

Contact The Museum

Send a message to Nostra dolça Llengua Valenciana:

Shortcuts

  • Address
  • Alerts
  • Contact The Museum
  • Claim ownership or report listing
  • Want your museum to be the top-listed Museum?

Share