Museu Palau Mercader

Museu Palau Mercader Información de contacto, mapa y direcciones, formulario de contacto, horario de apertura, servicios, puntuaciones, fotos, videos y anuncios de Museu Palau Mercader, Museo, Ctra. de l'Hospitalet, sn. Parc de Can Mercader Cornellà De Llobregat, Cataluna, Spain, Cornellá de Llobregat.
(4)

Funcionando como de costumbre

Avui comença la tardor 🍂 I per celebrar-ho, us compartim aquesta al·legoria de Francesc Masriera que trobareu al menjado...
22/09/2020

Avui comença la tardor 🍂 I per celebrar-ho, us compartim aquesta al·legoria de Francesc Masriera que trobareu al menjador del Palau Mercader. Bon dimarts!

#patrimonicornella #descobrimelmpm

Xarxa de Museus Locals

Per la vostra seguretat, i seguint la normativa vigent, hem establert un protocol d’accés al Museu Palau Mercader. Haure...
21/09/2020

Per la vostra seguretat, i seguint la normativa vigent, hem establert un protocol d’accés al Museu Palau Mercader. Haurem de portar mascareta, rentar-nos les mans amb gel hidroalcohòlic i mantenir la distància de seguretat. A més, hem reduït l'aforament de totes les activitats. Continuem gaudint del nostre patrimoni amb consciència i salut!

Xarxa de Museus Locals Turisme Baix Llobregat

Ja heu visitat l’exposició “Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya” del Museu Palau Mercader 🧙‍♀️? Si ...
31/07/2020

Ja heu visitat l’exposició “Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya” del Museu Palau Mercader 🧙‍♀️? Si us heu quedat amb ganes de saber-ne més, podeu consultar el catàleg 📖 de l’exposició, disponible a la Biblioteca Marta Mata i a la Biblioteca Sant Ildefons (http://aladi.diba.cat/record=b1467964~S71*cat). I si aquest estiu encara no tens lectura, una usuària del museu ens ha recomanat Las Brujas de Arnes, de David Martí (Barcelona, 2016) (http://aladi.diba.cat/record=b1890121~S171*cat), disponible també a la Biblioteca de Sant Ildefons. Segur que entre tots i totes trobem més publicacions relacionades amb el món de la bruixeria, i la Xarxa de Biblioteques de Cornellà potser ens pot ajudar. Estarem atents als vostres comentaris!

❗️ I recordeu! Podreu visitar l'exposició novament a partir de l'1 de setembre, a la tornada de vacances. Us hi esperem

Museu Palau Mercader's cover photo
28/07/2020

Museu Palau Mercader's cover photo

El Museu Palau Mercader romandrà tancat del 26 de juliol al 31 d’agost, ambdós inclosos. Esperem que gaudiu tot el que s...
28/07/2020

El Museu Palau Mercader romandrà tancat del 26 de juliol al 31 d’agost, ambdós inclosos. Esperem que gaudiu tot el que sigui possible d’aquestes atípiques vacances, ens retrobarem al setembre amb il·lusió i salut.

I per aquests dies de calor, recordeu portar sempre a mà un ventall, com aquesta al·legoria de l’Estiu de Francesc Masriera, de 1888. Col·lecció Museu Palau Mercader.
Bon estiu!

Les peces del Museu Palau Mercader tornen a sortir de casa!En aquesta ocasió es tracta de 5 peces de la col·lecció del M...
28/07/2020

Les peces del Museu Palau Mercader tornen a sortir de casa!
En aquesta ocasió es tracta de 5 peces de la col·lecció del Museu que han anat a Terrassa, a la petita però rica i preciosista exposició que va obrir les portes aquest passat 19 de juliol al Museu Tèxtil de Terrassa.
Sota el títol “Decòrum. Vestir la casa per l’ocasió”, l’exposició proposa un recorregut per la història dels interiors domèstics catalans, centrada en el singular diàleg entre mobiliari i teixit en el context de constants transformacions, tan tecnològiques com econòmiques, socials i culturals.
L’exposició és fruit de la col·laboració entre el Museu Tèxtil de Terrassa i l'Associació de l' Estudi del Moble.
Del Museu Palau Mercader hi podreu trobar:
Una porta d’arquilla, procedent de Nàpols (segle XVII), decorada amb vidre pintat, conxa de tortuga i banús xapat sobre fusta de pi.
Un frontal de calaix espanyol (segle XVII), decorat amb banús i ivori gravat i tintat, sobre fusta de pi.
El conjunt isabelí de cosidor i cadira (1860-1900), de paper maixé i fusta decorada amb xarol, policromia i incrustacions de nacre, amb vellut al seient i a l’interior del cosidor.
I una arqueta joier procedent de Venècia (1750), de fusta policromada i retalls de gravats il·luminats i encolats, tècnica de gran èxit a la Venècia del segle XVIII, coneguda com a “arte povera”.

Avui acabem el nostre cicle de reinterpretació del patrimoni de Cornellà amb un edifici ben conegut, l'Església de Santa...
01/07/2020

Avui acabem el nostre cicle de reinterpretació del patrimoni de Cornellà amb un edifici ben conegut, l'Església de Santa Maria de Cornellà 🧐.
L’Església de Santa Maria és propietat del bisbat de Barcelona. Va ser construïda en el mateix lloc que ocupava l’anterior, començada a enderrocar l’any 1936, però girada, de manera que en lloc d’orientar la façana principal al camí de la Destraleta ho va fer cap al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. Respecte a les esglésies anteriors, la primera fou una basílica paleocristiana del segle VI dC, alçada sobre un temple pagà on actualment hi ha l’Ajuntament. Posteriorment, al segle X l’església fou ampliada i convertida en temple parroquial, de l’ampliació de la qual es guarden les dues columnes preromàniques a l’entrada de l’Ajuntament.
A causa de la consolidació del poblament de Cornellà, l’església es va fer petita i s’edificà un temple romànic on actualment hi ha l’església, abandonant-se l’edificació paleocristiana que es convertí el segle XVI en l’ermita de Sant Salvador. Al llarg del segle XVI els parroquians alçaren un nou temple que no es va acabar fins a finals del segle XVIII. Fou aquest el que es va cremar l’any 1936 i començat a enderrocar.
L’actual edifici es va habilitar per al culte el dia 31 de maig de 1948, de l’arquitecte Enric Mora i Gosch. L’any 1953 es va acabar el campanar – on hi ha cinc campanes – i amb els anys es van habilitar els altars interiors, i els vitralls artístics de l’artista Grau Garriga.
L’edifici respon a una tipologia de planta de creu llatina amb una cúpula octogonal en la unió de les dues naus, construïda totalment amb maó vist de 70 cm de gruix. A l’exterior els maons són esmaltats fins una alçada de 5 m i la part superior és de maó natural.

Primera fotorgafia, AHCL, fotògraf Toni Baños. Segona fotografia, Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

👉🏠 Ja pots descarregar la façana de l'església per decorar-la al teu gust. Recorda compartir-la amb el hashtag #joemquedoacasaacornella i #patrimonicornella.

Ja tenim data d'obertura del Museu Palau Mercader! Us esperem amb totes les mesures de seguretat el proper diumenge 28 d...
26/06/2020

Ja tenim data d'obertura del Museu Palau Mercader! Us esperem amb totes les mesures de seguretat el proper diumenge 28 de juny, amb cita prèvia, per visitar l'exposició temporal i les sales d'exposició permanent de la planta baixa 😷 #tornaremalsmuseus

Avui celebrem Sant Joan reinventant novament el nostre patrimoni, 🧐 en aquesta ocasió amb l’edifici de Rambla Anselm Cla...
24/06/2020

Avui celebrem Sant Joan reinventant novament el nostre patrimoni, 🧐 en aquesta ocasió amb l’edifici de Rambla Anselm Clavé nº 18.

Aquest edifici va ser un dels primers que es van construir quan es va obrir la rambla. Datat al 1913, si bé altres opinions el situen al voltant de 1920, després de l’obertura i urbanització de la rambla, abans el Torrent del Rieral, l’any 1916. No hi ha hagut canvis importants en la façana. Es tracta d’un notable exemple de l’arquitectura modernista.

Segueix la tipologia de la casa de veïns entre mitgeres. L’edifici consta de planta baixa i dos pisos. A cada planta hi ha dos habitatges. L’edifici té una amplada de 12,35 m i una profunditat d’uns 12 m.

La façana és de composició simètrica, amb obertures verticals i balcons, i al capdamunt queda rematada pel ràfec de la coberta. Destaca, pel que fa a la concepció formal, la utilització del maó vist sobre un parament més neutre a base d’un escardejat amb morter. En la seva ornamentació es manifesten motius arabitzants en els muntants de les finestres, en les columnetes helicoïdals o salomòniques de les finestres geminades de la planta baixa i en la forma de dent d’engranatge dels dentells, cosa que dóna al conjunt modernista ressonàncies historicistes. El trencadís situat sobre la porta principal, típicament modernista, afegeix un viu cromatisme al conjunt de la façana.

Fotografia, Xavier Aresté (2019, CC-BY-SA 4.0).

🏠👉 Recorda descarregar la façana i decorar-la al teu gust. Comparteix el resultat amb el hashtag #joemquedoacassaacornella i #patrimonicornella

El Castell de Cornellà obre les seves portes avui! Reviseu les mesures de seguretat 😷
22/06/2020

El Castell de Cornellà obre les seves portes avui! Reviseu les mesures de seguretat 😷

Ens encanta reinventar el patrimoni! 🧐 I avui ho fem amb el Cinema Titan, actualment la biblioteca Marta Mata. L’edifici...
17/06/2020

Ens encanta reinventar el patrimoni! 🧐 I avui ho fem amb el Cinema Titan, actualment la biblioteca Marta Mata.

L’edifici va ser construït l’any 1926 segons el projecte del que fou arquitecte municipal Bienvenido Marín Espinosa. Inicialment concebut com a sala de projecció cinematogràfica, promoguda per Ramon Maneja Recort.

La sala tenia 36 m de profunditat per 11 m d’amplada, amb un amfiteatre a la part superior. Tenia una capacitat per a 900 localitats, de les quals 625 eren de classe general, 245 de preferència i 30 corresponien a llotges.

Actualment es conserva el cos de l’edifici que corresponia al vestíbul i l’escala d’accés a la planta superior de l’antiga sala. Aquest cos, situat a la cantonada, que resol el gir amb una torre cilíndrica de 20 m d’alçada rematada amb un pinacle, és l’única part protegida.

El cinema Titan es va tancar als anys 1945-50, quan n’era l’empresari el senyor Mitjavila, propietari també d’altres cinemes de Cornellà.

El 1994 l’empresa municipal Emducsa –actual Procornellà- va fer les obres de remodelació que van transformar l’ús per a convertir l’edifici en centre cívic i social i, amb posterioritat, en l’actual biblioteca municipal Marta Mata.

L’edifici destaca com a mostra d’arquitectura noucentista en el seu vessant historicista. S’ha valorat paisatgísticament per l’esvelt pinacle que constitueix una fita referent de la ciutat.

Primera fotografia, AHCL, fotògraf Manel Camús. Segona fotografia, fotògraf Xavier Aresté (2019, CC-BY-SA 4.0).

👉🏠 Recorda descarregar la façana i decorar-la al teu gust. Comparteix el resultat amb el hashtag #joemquedoacassaacornella i #patrimonicornella

Continuem reinventant el patrimoni, avui amb Can Camprubí, de l'arquitecte Josep Maria Jujol 🏠🧐La casa va ser construïda...
10/06/2020

Continuem reinventant el patrimoni, avui amb Can Camprubí, de l'arquitecte Josep Maria Jujol 🏠🧐

La casa va ser construïda l’any 1927, encara que en l’expedient d’obres hi figuri la data del 17 d’agost de 1928. La va encarregar Cebrià Camprubí i Nadal, que es dedicava al conreu de roses, activitat que fins al 1992 va continuar el següent propietari, descendent seu.

Els conreus de flors s’estenien al voltant de la casa, juntament amb alguns coberts agrícoles i hivernacles. Actualment aquest entorn s’ha convertit en el parc públic del Canal de la Infanta.

De la casa, tot i considerar-se com una obra menor de l’arquitecte Jujol, en destaquen de forma molt considerable els esgrafiats de les façanes i les baranes de ferro de les terrasses exteriors.

Originalment es tractava d’un habitatge unifamiliar aïllat, amb un marcat aire senyorial. La composició d’equilibri volumètric es basa en l’asimetria. Al cos principal, de més alçada, s’hi adossa un cos cilíndric. Consta de planta semisoterrani, dos o tres plantes segons el cos i una torre mirador, element característic en l’obra de Jujol.

La casa ha patit poques transformacions. Se sap que la planta inferior, la que queda per sota de l’accés, no estava tancada inicialment ja que només hi havia els pilars de sustentació i quedava oberta. Posteriorment s’hi ha construït parets al voltant per deixar-la tancada.

Primera fotografia, Ajuntament de Cornellà de Llobregat. Segona fotografia, Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 2019.

👉 Descarrega la façana i decora com més t'agradi els esgrafiats de Can Camprubí. Recorda compartir el resultat amb el hashtag #joemquedoacasaacornellà #patrimonicornellà.

CulturaCornellà
08/06/2020
CulturaCornellà

CulturaCornellà

Decora casa teva amb el cartell de la #FMCornella2020

Si no l’has pogut seguir en directe, al compte d'Inastagram de @culturacornella et deixem el taller a càrrec de la @martarosellart per pintar el cartell de festa major 🎨

Tal i com ens explica la Marta, pots pintar el cartell a la superfície que vulguis i amb la tècnica que més t’agradi.

Descarrega el cartell 👇
https://is.gd/eBhp4b

Un cop finalitzat, penja’l a la finestra, al balcó o allà on vulguis, fes una foto i comparteix-la a les xarxes amb el hashtag #FMCornella2020 i etiqueta a @queferacornella i @culturacornella 📷

Si tens dubtes o preguntes, deixa-les als comentaris perquè la Marta les pugui resoldre! 👇

#FMCornella2020 #cornella #cornelladellobregat Què fer a Cornellà

CulturaCornellà
04/06/2020

CulturaCornellà

Cornellà celebra la Festa Major els dies 12, 13 i 14 de juny.

Degut a la situació actual, serà una festa majoritàriament virtual, que retrà homenatge a les persones que estan lluitant contra la Covid19 i les persones que ens han deixat i que podreu seguir per les xarxes socials de Què fer a Cornellà, CulturaCornellà i algunes entitats de la ciutat.

Descarrega el programa 👇
https://tinyurl.com/yalp94o3

#FMCornella2020 #culturacornella

Avui reinventem el patrimoni amb la masia Can Vallhonrat 🧐. Va ser construïda entre el 1620 i el 1625 per la família pag...
03/06/2020

Avui reinventem el patrimoni amb la masia Can Vallhonrat 🧐. Va ser construïda entre el 1620 i el 1625 per la família pagesa dels Llobet, just al costat de l’antiga masia de Can Llobet vell. La senyoria directa de la masia corresponia al Castell de Cornellà.

L’any 1623, quan encara no s’havia acabat de construir la casa, la llogaren a un mercader de Barcelona, en Joan Pi, originari de Cornellà, amb el compromís que acabés les obres de construcció. Aquest, dins la dècada següent, va comprar la casa dels Llobet.

El 22 de novembre de 1668, el fill de Joan Pi, Isidor, va vendre la casa a Baltasar Oriol i Marcer, qui dos anys abans havia comprat el Castell de Cornellà. El seu nét i hereu, Josep Oriol i Tord (1704-1784), abat del monestir de Ripoll, la va arreglar i li va donar un caire més senyorial.

L’any 1906, Antoni de Via i Puig (1830-1912), baró de Pons i Marquès de Miralpeix i també propietari del Castell, va vendre el mas a Joan Vallhonrat i Soler (1840-1910). Finalment, el seu nét va vendre la casa a l’Ajuntament de Cornellà l’any 1985.

En adquirir l’edifici, l’Ajuntament va remodelar-lo completament. Aquesta intervenció va significar la desaparició d'alguns elements adossats a la construcció principal i altres propis de l’edifici. Se’n va modificar la volumetria pujant la coberta i deixant una tarja de vidre perimetral per separar-la dels murs. Es va substituir el cos adossat a la façana per un de nova construcció en planta baixa. Aquesta transformació va esborrar gairebé tots els signes d’identitat de l’edifici primitiu.

Can Vallhonrat respon a la tipologia clàssica de masia. Consisteix en una estructura de tres cossos paral·lels i un cos transversal a la part posterior, que formen una planta quadrada. Consta de planta baixa, planta pis i planta golfes. La coberta és a quatre vessants.

Primera fotografia, AHCL. Segona fotografia, Segona fotografia, Xavier Aresté (2019, CC-BY-SA 4.0).

Ara és el teu torn. Descarrega la silueta i reinventa el patrimoni de Cornellà! Comparteix el resultat amb els hashtags #joemquedoacasaacornella i #patrimonicornella.

Avui reinventem el Patrimoni amb l'avui conegut com el Citilab, antigament la fàbrica Can Suris. L’empresa Fontanals i S...
27/05/2020

Avui reinventem el Patrimoni amb l'avui conegut com el Citilab, antigament la fàbrica Can Suris.

L’empresa Fontanals i Suris va iniciar l’activitat industrial, dedicada a la producció de filats i teixits de cotó, l’any 1913. Aquesta empresa va continuar l’activitat de Sala i Cía (1897), que s’hi va instal•lar després de deixar l’antiga fàbrica tèxtil que funcionava amb l’energia hidràulica del salt Quer del Canal de la Infanta.

L’any 1920 s’hi van construir dotze habitatges per a treballadors, agrupats en sis xalets de dues plantes i jardí. Estaven situats al costat sud de la fàbrica i es van enderrocar no fa gaires anys.

La fàbrica Suris, l’any 1936 tenia una plantilla de quatre-cents treballadors. Era una de les més importants del sector tèxtil local. Va deixar de produir a principis dels anys seixanta.

L’any 1926 va canviar de denominació: es va passar a anomenar Hilanderías Modernas, SA. Posteriorment, el 1930, l’empresa es denomina Unión de Industrias Algodoneras. Més tard, passa a tenir altres denominacions: La Unión Industrial Algodonera, SA (1932-1936), Suris, S. en C. (1940-1946), Unión Industrial Algodonera, SA (1947-1978).

Actualment, un cop comprada per l’Ajuntament de Cornellà, s’ha restaurat, s’han enderrocat quatre cossos auxiliars de diferents alçades i s’ha donat al cos principal tota la visibilitat per destinar-lo a la seu del Citilab.

L’edifici respon a la tipologia de fàbrica de pisos, de planta rectangular amb coberta a dos vessants. Consta de tres plantes diàfanes, amb una retícula de pilars de fundació. El material és maó vist, que s’utilitza també amb buna funció ornamental, remarcant llindes, ampits i dentells en portes i finestres, i dibuixa la cornisa graonada de les façanes rematades a dos vessants.

Primera fotografia, AHCL. Segona fotografia, Ajuntament de Cornellà.

Ja pots descarregar la silueta de la façana de Can Suris per decorar-la i enviar-nos el resultat final amb el hashtag #joemquedoacasaacornellà i #patrimonicornellà.

CulturaCornellà
25/05/2020

CulturaCornellà

Aquí teniu el calendari de les activitats culturals online proposades per l'Ajuntament de Cornellà durant aquesta setmana.

Per a poder gaudir-les seguiu-nos a les xarxes socials 👇

Què fer a Cornellà
Museu Palau Mercader
CulturaCornellà

#joemquedoacasaacornella #culturacornella

🏠 Coneixeu la masia Can Rissuenyo? És l’edifici que hi ha just davant de l’escola C.E.I.P Els Pins, al carrer Pius XII. ...
20/05/2020

🏠 Coneixeu la masia Can Rissuenyo? És l’edifici que hi ha just davant de l’escola C.E.I.P Els Pins, al carrer Pius XII. Aquesta masia data del segle XVIII.

A mitjan segle XIX va ser propietat de Josep M. Lasarte i Rodríguez Cardoso. La seva filla, Maria de Lasarte i Janer (1859-1900), es va casar amb el seu cosí Manuel de Lasarte i Perruño (1862-1903). Els seus hereus van vendre la finca a la Societat d’Aigües de Barcelona, que la va urbanitzar l’any 1943. Finalment, la casa fou venuda a la família Mèlich-Cuixart, i Carles Cuixart, l’últim dels Cuixart, la va vendre al Partit dels Socialistes de Catalunya, que hi tenen la seu comarcal i local.

Respon a l’esquema de tres cossos centrals de dues plantes i golfes, dos cossos laterals més, de dues plantes d’alçada. Tot i això, s’allunya de l’esquema clàssic de la casa pairal i s’apropa més a la casa urbana. A les façanes sud-est i nord-oest, es manifesta una composició totalment simètrica: amb buits circulars i ovalats a les golfes, i un lleuger enfonsament de la part central de l’edifici, que li donen un cert caràcter més senyorial i deixen entreveure algunes reminiscències pal·ladianes.

Volumètricament, les tres crugies centrals defineixen un cos sobreelevat amb coberta a dos vessants. Els dos cossos laterals, que constitueixen les solanes, són cobertes planes transitables (terrats), amb una barana perimetral feta de balustrades.

Primera fotografia, AHCL. Segona fotografia, Xavier Aresté (2019, CC-BY-SA 4.0).

👉 Ja pots descarregar la silueta de la façana de Can Rissuenyo i fer la teva pròpia reinterpretació. Recorda compartir el resultat amb nosaltres amb el hashtag #joemquedoacasaacornella i #patrimonicornella.

Dirección

Ctra. De L'Hospitalet, Sn. Parc De Can Mercader Cornellà De Llobregat, Cataluna, Spain
Cornellà De Llobregat
08940

Metro L5 parada Sant Ildefons o parada Gavarra FGC (Pl. Espanya) parada Almeda

Horario de Apertura

Lunes 09:00 - 14:00
Martes 09:00 - 14:00
Miércoles 16:00 - 20:00
Miércoles 09:00 - 14:00
Jueves 09:00 - 14:00
Viernes 09:00 - 14:00
Domingo 10:00 - 14:00

Teléfono

+34 933 77 0025

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Museu Palau Mercader publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contato El Museo

Enviar un mensaje a Museu Palau Mercader:

Videos

Categoría

EL MUSEU PALAU MERCADER

És un antic palau aristocràtic que presidia la gran finca que s’estenia des de la Torre de la Miranda, fins bona part de l’actual barri d’Almeda.

Va ser construït entre 1864 i 1866 pel mestre d’obres Josep Domínguez Valls, substituint l’antiga i malmesa masia coneguda com a Mas Oriol de l’Empedrat. La darrera gran transformació va ser el 1899-1900, a càrrec de Jaume Gustà i Bondia, en el marc d’una remodelació de tota la finca, amb la construcció de noves dependències com ara la Torre de la Miranda o la Casa dels “Colons” entre d’altres,

A l’interior del palau s’hi conserven bona part dels espais i col·leccions de la planta noble i en menor mesura, els de la planta baixa, on les antigues cotxeres i cavallerisses han esdevingut la sala d’exposicions temporals.

El conjunt permet conèixer i entendre les formes de vida d’una família aristocràtica de finals del segle XIX i principis del XX, però també la seva decadència en un món en transformació, o alguns gustos de l’època, com la passió per les col·leccions, l’art i les arts decoratives.

Després de diverses obres de rehabilitació iniciades el 1990, el 23 d’abril de 1995 es va inaugurar com a museu municipal de la ciutat. A banda del programa regular d’exposicions temporals i activitats, ja des del començament, el vestíbul central ha servit regularment per a la celebració de casaments civils.

Entre els compromisos actuals del Museu Palau Mercader, cal esmentar el constant esforç per progressar en la conservació i restauració dels seus conjunts i col·leccions, en la documentació i recerca sobre el fons i la seva història, i en la difusió dels continguts a través d’activitats, exposicions i propostes educatives obertes a tothom.

Dins l’àmbit de la recerca, una de les tasques importants per al Museu Palau Mercader, és la recollida de notícies i testimonis sobre la història de les persones que van viure i treballar a Can Mercader, o que hi van tenir alguna relació. Aquesta informació ens ha de permetre conèixer millor una part de la història d’aquest conjunt i dels seus vincles amb Cornellà de Llobregat, amb la riquesa d’una perspectiva viscuda.

Des del 2014, a la segona planta, acull el Museu de les Matemàtiques de Catalunya.

Museos cercanos


Otros museos en Cornellà de Llobregat

Mostrar Todas

Comentarios

Muhteşem! 🙏🏼🌀👋🏼